Sentències
La superilla de la Janet
Una sentència del Tribunal Suprem avala la correcta actuació de l’equip d’Ada Colau amb la superilla de l’Eixample, en concret entre els carrers Consell de Cent i Girona. A aquestes hores l’extinenta d’alcaldia Janet Sanz ha d’estar donant saltirons d’alegria al despatx perquè augura que totes les altres sentències que van en aquest sentit seran igualment favorables.
És clar que la transformació del carrer Consell de Cent ha sigut una millora extraordinària per a la zona. Tal com algú va dir una vegada, pot ser que la Rambla, el passeig que una vegada havia sigut dels barcelonins, avui conquerit per turistes i amants de les coses dels altres, sigui reemplaçat com a passeig pel carrer Consell de Cent. Un carrer que dista en alguns aspectes del passeig que l’ajuntament va exposar en 3D a la seva web en el moment en què es construïa. Allò que en l’animació semblava una selva ordenada, ara, en segons quins trams, hi ha parterres pelats, sense verd i amb desperfectes. Tot i així, l’aspecte és molt millor que no pas quan era un carrer transitat per vehicles. Per a qui vulgui conèixer com era l’antic Consell de Cent, que faci un cop d’ull al trànsit del carrer València, en què els veïns han d’estar fent salts, com Janet Sanz, però per uns motius molt diferents.
Deuen recordar que les obres de la superilla es van fer amb bastanta celeritat. L’equip d’Ada Colau tenia pressa per arribar a les eleccions amb l’alcaldessa trepitjant el projecte ja acabat. La pressa va fer que algunes coses que estaven pensades d’una manera fossin d’una altra. Pel que sé, el paviment no era l’inicialment previst, però com que no s’arribava a temps, es va optar per un terra més barat i molt més porós del que aconsella ser un sòl públic. Per això les enormes taques que s’observen en tot el recorregut que fan lletja l’obra i que donen un aspecte vell a una cosa de no gaire més d’un any.
Notícies relacionadesUna fallada garrafal va ser no haver previst que els veïns generen escombraries i necessiten contenidors per tirar-les. Així que una vegada feta l’obra va caldre posar, a la vista de tothom, aquests horribles contenidors de tots els colors.
Si bé n’hi ha que es van alegrar de la sentència del tribunal, jo no faria gaires salts d’alegria fins a acabar com es mereix un projecte tan positiu per a la nostra ciutat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
