La lletra amb sang no entra
No han passat tants anys. Soc gran, però tampoc antediluvià. Així que recordo perfectament l’obligació d’oferir els palmells de les mans perquè un capellà, a qui vam posar un malnom oriental, et clavés un cop de regla amb el qual no veies Déu, sinó més aviat les estrelles. De fet, si alguna esperança tenia Déu de conservar adeptes, els accessos de brutalitat –i altres coses– dels seus representants a la Terra van disparar la xifra d’incrèduls. Almenys, a la meva escola.
He recordat aquest corrent pedagògic, deutor de la llegendària "la lletra amb sang entra", per la llei aprovada a Itàlia que permetrà suspendre alumnes per mal comportament, tot i que els seus resultats acadèmics siguin satisfactoris. No només això, els pares amb fills que obtinguin matrícula en rebel·lia podran pagar multes… ¡de fins a 10.000 euros! El Govern de Meloni ven la mesura com un reforç per al respecte als professors, tot i que els mateixos sindicats d’ensenyants ja han denunciat el tuf repressiu, fins i tot mussolinià, que desprèn la mesura. Res de nou sota el sol de la ultradreta, que continua martellejant amb la seguretat i l’autoritat, i invocant suposats paradisos del passat on busquen refugi els desencisats. El mateix dia que vaig conèixer aquesta notícia vaig tenir oportunitat de parlar amb Jaume Castan, un català de Sabadell (¡i del Sabadell!) que acaba de ser designat com a millor professor… a Dinamarca. Escoltar-lo desgranar els seus mètodes per apassionar els estudiants de Política Europea Comparada, des de jocs de rol fins a simulacions, o explicar com allà als professors se’ls tracta pel seu nom de pila, sense que això suposi perdre gens ni mica d’autoritat, em van confirmar que el nostre món es parteix cada vegada més en models antagònics. Espero que aquí ningú tingui la temptació d’imitar un model manu militari, però sí que algú s’atreveixi a resoldre el gran problema pendent: la ràtio d’alumnes per cada classe. O rebaixem els números, o no hi ha manera. Per cert, al capellà que pegava el coneixíem com a "samurai". I va ser ell solet qui va fer que li perdéssim el respecte.
