Lluita veïnal

La mateixa història de sempre

La història ens explica que al principi van ser dues xemeneies a Sant Adrià i que a causa de l’alta demanda elèctrica se’n va construir una tercera

La setmana vinent se celebraran els actes oficials d’inauguració de la Copa Amèrica, tot i que els velers ja fa setmanes que es poden observar a l’horitzó barceloní. Les vistes més espectaculars les vaig tenir inesperadament des de l’edifici històric de la central tèrmica del Besòs, a Sant Adrià, sota la imponent presència de les tres xemeneies. L’espai privilegiat —zona atmosfèrica contaminada als anys vuitanta i noranta— és l’edifici de turbines, que es pot visitar gràcies al festival d’art contemporani Manifesta, centrat en aquesta edició en la sostenibilitat. La ubicació és immillorable per la manera com la seva història es vincula amb el festival, a banda de les vistes al mar i el perfil de Barcelona. L’escenari més concorregut de l’hangar és una petita estança on es pot conèixer la lluita veïnal i obrera contra la fàbrica. Tan emocionant és llegir el que s’hi explica com haver coincidit amb diverses famílies de la zona, d’avis a nets, passejant per allà i explicant com vivien abans. Un abans que no fa tant: només fa vint-i-quatre anys un episodi de pluja negra va provocar l’inici del final. Des d’allà es fa evident com el riu Besòs va ser un mur per a les reivindicacions veïnals, era la línia a partir de la qual Barcelona s’acabava; allà es prestaven i pagaven els serveis a la ciutat. I, malgrat aquest preu tan alt, va ser l’orgull veïnal el que va impedir que Fecsa enderroqués les xemeneies. Ara ja són una part inconfusible de l'skyline de Barcelona, i veurem com, amb el temps, seran patrimoni i paisatge d’una nova zona cool de la gran Barcelona, i els veïns tornaran a pagar els plats trencats. La mateixa història de sempre.

Com a bona filla de l’era postindustrial i l’economia de serveis, l’estètica fabril em fascina, i fa anys que observo amb certa incomoditat —coses de cadascú— que les tres xemeneies no guarden una distància simètrica entre elles. Una queda una mica desplaçada... Bé, la història ens explica que al principi van ser dues xemeneies i que, a causa de la gran demanda elèctrica, es va construir una tercera. El motiu d’aquests pocs metres de distància que ja no podreu deixar d’apreciar ningú no els explica.

Temes:

Festival Barcelona

Inicia sessió 0 Comentaris