Model de ciutat

La prova de foc de les Glòries

2
Es llegeix en minuts
La prova de foc de les Glòries

Manu Mitru

Barcelona fa temps que treballa per estendre la seva ràdio residencial en condicions, amb noves centralitats, en una mena de continuïtat del projecte Cerdà que li ha donat l’ADN urbanístic i tota una declaració d’intencions de com es pot viure millor amb espais comuns pròxims: el que a Cerdà eren interiors d’illa i xamfrans, a la Barcelona d’avui són vies verdes i eixos pacificats als barris. De les places als tramats que garanteixen una ciutat passejable, habitable, disfrutable, a 15 minuts de cada veí. La revolució requereix temps, constància i sobre tots diners i compromisos polítics, i en aquestes estem.

Les Glòries apuja l’aposta i després d’anys d’inversions i debats de prova error, afronta els últims mesos per desplegar la terra promesa, una gran àrea que uneix mobilitat, serveis, residència, espais verds. ¿Què més es pot demanar? Que consolidi la seva vocació, per començar, i que serveixi de palanca per estendre el model als set barris que envolten i tenen la seva mirada posada en un creixement sostenible i en la millora dels seus entorns. La nova Rambla dels Encants pot donar peu a estendre eixos verds per sobre de la Gran Via, per exemple, i connectar amb el model de Consell de Cent, i el projecte de pacificar l’àrea entre el Teatre Nacional i l’Auditori podria donar continuïtat al pla de les Glòries pel costat del mercat dels Encants.

Notícies relacionades

L’any 2025 serà la prova de foc en molts sentits de cara a calibrar si les iniciatives portades a terme tenen de veritat un impacte positiu al veïnat i la ciutat. Els controvertits aparcaments d’autobusos turístics en el perímetre de les Glòries són una patata calenta per a l’expansió del model, i també queda per veure com es dinamitza el comerç en la Gran Via i la Diagonal, amenaçat del monocultiu que afecta zones on obren massa negocis que donen l’esquena a les necessitats dels veïns, una vegada recuperat l’espai amb carrers més amples gràcies a l’extensió del tramvia fins a Verdaguer.

Les prioritats han de posar-se de nou sobre la taula per a revisió, i la vella reivindicació veïnal d’un nou CAP a la zona, després de l’augment de població de les últimes dècades i el tancament d’un altre centre al barri, és una ferida oberta i dolorosa que es reobre quan es passa davant el solar destinat a la seva construcció, aliè a l’atrafegament d’obres il·lusionants a menys de 500 metres.