Repensar la nova Barcelona

Quan es qüestiona el pes del sector turístic i de l’oferta de serveis que hi està associada i es reclama que s’explorin altres alternatives per garantir un creixement sostenible, sembla que s’oblida que, en el cas de Barcelona, aquestes alternatives ja són aquí . I no són incompatibles amb les activitats tradicionals del sector serveis o industrial; més aviat al contrari, són la garantia per fer-los competitius i viables. Són aquí, però necessiten més impuls i convicció que traves, i les condicions per fer-ne possible el desplegament també han de ser presents en qualsevol disseny de polítiques públiques: des de la disponibilitat de vivenda fins al disseny del transport públic o la determinació de l’oferta educativa, tant en la formació professional com en l’educació universitària. Aquest tipus de debats (i no només la reflexió teòrica, sinó els contactes amb resultats concrets que consoliden Barcelona com un entorn atractiu, com passa en altres grans trobades com el Mobile) són els que es tenen en l’esdeveniment BNEW (Barcelona New Economy Week), organitzat des del 2020 pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona i que obre les portes aquesta setmana.

El programa del BNEW gairebé dibuixa un mapa dels rumbs que pot seguir una ciutat innovadora com Barcelona per continuar sent-ho. Sis en concret, tot i que podrien ser més. El primer, les tecnologies de la informació, que sumen el 9% del PIB català, si bé ja seria més precís parlar de la digitalització de qualsevol sector econòmic. Seguit d’altres de no menys transversals, com la necessitat d’atraure i retenir talent o la recerca de la sostenibilitat. El BNEW també s’acosta a uns altres tres sectors econòmics específics. La mobilitat, enfrontada a un moment de transformació en què el futur en les grans regions productores de la indústria automobilística europea es juga en el camp de l’electrificació. També se centrarà en la sanitat. Un camp en què la innovació biomèdica està aportant noves solucions terapèutiques que en molts casos, junt amb l’augment de la longevitat, situen els sistemes de salut públics davant un repte de despesa creixent. En aquest camp, la innovació en altres àrees, com la IA, pot tenir en canvi just l’efecte contrari, el d’abaratir costos i racionalitzar la gestió dels recursos. I finalment hi haurà sobre la taula el futur de l’aviació, en què s’enfronten les veus que criden al seu decreixement dràstic per motius ambientals i les que exploren alternatives per garantir la seva sostenibilitat com a puntal de l’activitat de regions que depenen tant de la mobilitat turística com de la del talent.

Barcelona és terreny fèrtil per a la innovació. Ja fa anys que va fer passos, de vegades no prou ben entesos, per fer-ho possible. Com quan va reconvertir 200 hectàrees dedicades a la indústria tèxtil, del metall i del transport que havien quedat obsoletes per combinar en elles l’atracció d’empreses de nova economia, una vivenda a preu de mercat i social i equipaments públics. Algunes altres ciutats metropolitanes, com l’Hospitalet, van fer apostes semblants en els seus districtes econòmics. I mentre les universitats, els centres d’investigació i les empreses innovadores del país i les que es continuïn atraient segueixin pensant en el futur, les administracions continuaran tenint el repte d’aplanar el terreny a les seves iniciatives.