Millorar els serveis públics

Durant la campanya que va portar Salvador Illa a guanyar les eleccions a Catalunya, aquest es va comprometre a portar a terme una reforma integral de l’Administració catalana. No era la primera vegada que un candidat amb possibilitats de governar la Generalitat feia una proposta com aquesta. A Catalunya, hi ha la convicció bastant generalitzada que el servei que ofereixen 282.000 empleats públics, i més de 200 organismes públics o participats, no es correspon amb les necessitats d’una societat avançada.

El Govern ha presentat un ambiciós pla que es basa en quatre pilars: l’eliminació de la cita prèvia, que s’ha convertit en una barrera dels ciutadans per accedir a l’Administració; l’atracció de talent jove; la simplificació de tràmits, i l’aprovació d’un nou estatut de la direcció pública professional. El Govern haurà de negociar la seva proposta amb altres grups de la Cambra si vol vèncer els obstacles i resistències amb què ensopega qualsevol canvi de l’estructura i la cultura de l’Administració. El projecte revelat pel conseller de Presidència, Albert Dalmau, ha plantejat aquestes primeres mesures i ha deixat en mans d’un comitè d’experts l’adopció d’un pla definitiu, en un termini de 10 mesos que no sembla exagerat tenint en compte els objectius pretesos. Es tracta, ni més i ni menys, que d’aconseguir una Administració més eficient. En aquest context cal reclamar coratge als polítics, també als de l’oposició. La resistència al canvi i la protesta són massa sovint l’única resposta articulada a un pla de reformes com el que es planteja. La temptació de desgastar el Govern deixant-lo sol davant les resistències gremials és massa gran però no hauria de ser la resposta a una demanda que és transversal en la societat i que condiciona la competitivitat de l’administració i del conjunt del país.

Posar el focus en l’eficiència dels recursos pot ajudar en el debat sobre el finançament que reclamen Catalunya i les altres comunitats autònomes. Totes aspiren, legítimament, a disposar de més mitjans per atendre la gestió de serveis com la sanitat o l’educació. No obstant, la resposta de l’Administració central –que també requereix una reforma urgent– hauria de respondre no només a criteris de necessitat, sinó a la capacitat de les administracions locals d’utilitzar aquests fons, que són de tots, de la manera més eficient possible. En aquest sentit, el debat d’avui al Parlament hauria de constituir un estímul perquè les altres autonomies i els ajuntaments emprenguin el mateix camí.