Sexisme en el règim de visites
El TC retreu que hi hagi jutges que forcin una relació normal entre fills i progenitors amb indicis de violència de gènere
Recentment s’ha publicat una sentència del Tribunal Constitucional que tenia com a objecte el recurs d’empara d’una mare a qui es va retreure judicialment no col·laborar en el règim de visites, estant immersa en un procediment per violència de gènere.
Aquesta sentència destaca, com a mínim, per tres elements. En primer lloc, com és propi en un recurs d’empara estimatori, es va reconèixer a la recurrent que les resolucions impugnades, dictades entre el 2020 i el 2021, van lesionar el seu dret fonamental a la tutela judicial efectiva (art. 24.1 CE) i es declarava, per això, la seva nul·litat.
Les decisions recorregudes versaven sobre l’execució del règim de visites fixat en la sentència de divorci de la recurrent i el seu (ex)marit, respecte de la filla que tenien en comú. Segons el pare, la recurrent va incomplir el règim de visites progressiu fixat en la sentència pel qual la nena passava, primer, estones amb el seu pare en un punt de trobada familiar (PTF) per, al final, passar algun cap de setmana a casa seva. Aquest règim, des d’una perspectiva neutra, seria irreprotxable. No obstant, es va fixar en un context en què hi havia indicis de violència de gènere que s’havien iniciat durant el festeig de la parella. Tant és així que el Ministeri Fiscal va denunciar l’exparella per diversos delictes de violència de gènere. A més, la nena anava acompanyada a les trobades al PTF per la seva àvia materna, perquè la mare estava en tractament psicològic per les seqüeles dels maltractaments soferts en mans del seu exmarit.
Aquests fets, sintèticament exposats, determinen la importància que té la sentència del Tribunal Constitucional que rau, en segon lloc, a fer pivotar la seva decisió en el dret a la igualtat i a la prohibició de discriminació per raó de sexe de la mare, que obliga a tots els òrgans judicials a una motivació reforçada per demostrar que la seva decisió no atempta contra aquests drets de la dona en un procés judicial que es desenvolupa en un context de violència de gènere. En les decisions recorregudes, com passa en altres ocasions, els òrgans judicials van concedir visites al progenitor, i possible maltractador, basant-se en l’interès superior del menor. Aquest raonament estranya, perquè ja fa temps que els organismes internacionals que treballen en aquesta matèria (CEDAW i GREVIO) manifesten obertament que un maltractador difícilment pot ser un bon pare. S’afirma que els contextos de violència de gènere traspassen la relació entre excònjuges o exconvivents i afecten tot el seu entorn i, per descomptat, els fills i filles que tinguin en comú.
En tercer lloc, el Tribunal Constitucional rebutja l’aproximació de les resolucions judicials impugnades respecte de la suposada obligació de la mare, o els seus pròxims, d’afavorir la relació de la seva filla amb el seu pare. En les resolucions es retreu a l’àvia materna que, quan la nena es nega a estar amb el seu pare quan s’allarguen les estades, no mantingui una actitud proactiva que l’animi a estar amb el seu progenitor. Dit d’una altra manera, s’obliga la mare o els seus familiars, en un context de violència de gènere, a afavorir la relació entre la seva filla i el seu maltractador, fet que incorpora un biaix sexista que discrimina les dones respecte dels homes.
Notícies relacionadesL’entrada en vigor de les reformes incorporades per la llei 8/2021, de 2 de juny, impedeix als òrgans judicials, quan observin l’existència d’indicis fundats de violència de gènere, reconèixer als pares un règim ordinari de relacions amb els seus fills menors d’edat. Anteriorment, calia esperar la condemna del maltractador, tot i que en algunes legislacions, com la continguda en la llei basca 7/2015 aplicable al cas, ja es preveia que els indicis fundats de la comissió d’aquests delictes fossin tinguts en compte pel jutge per modificar el règim de visites.
En definitiva, la sentència del Tribunal Constitucional, tot i que amb dos vots particulars, retreu als òrgans judicials que, davant situacions patents de violència de gènere, interpretacions sexistes de la llei facilitin una relació de normalitat entre fills i progenitors, que, a més, no protegeixen el superior interès del menor.
