Illa s’allunya del realisme màgic polític

Així que, davant aquest desconcert del grup parlamentari indepe, que podia crear problemes en els projectes que té al cap Salvador Illa, s’entreveu un erm tranquil per absència de l’oponent. Una oportunitat.

Els últims set anys han tingut dues cares: l’agitadora i incansable, i la inútil i poc pràctica. Una està relacionada amb l’altra, però el resultat final ha sigut zero. O menys 10, que significa un retrocés profund a la Catalunya que pretenia moure’s alhora que la resta de les societats occidentals.

La preocupació dels catalans passa per dues qüestions fonamentals: l’habitatge i la immigració. La primera té solucions palmàries que, tot i que no siguin fàcils, sí que estan relacionades amb la prioritat que li atorgui el Govern. La segona és més complicada.

En el primer examen del president Illa davant el Parlament ja ho ha deixat clar. Es tracta de 4.400 milions d’euros en aquesta legislatura perquè, el 2030, Catalunya tingui 50.000 habitatges més. Dues qüestions positives sobre aquest tema. La primera és que els números són concrets. Mil cent milions per al 2025, per descomptat, si s’aproven els pressupostos. La segona, el sentit publicoprivat del projecte. És l’única manera viable de buscar solucions a una necessitat evident i en la qual, per fi, un Govern posa música.

Feia una eternitat que un debat de política general al Parlament no parlava de coses terrenals, dels problemes que afecten de manera directa, no una classe social en concret, sinó l’amplísima classe mitjana que pateix, per a si i per als seus fills, la dificultat de trobar un pis.

Notícies relacionades

¿Com ens afecta la crisi climàtica?

Que car que és ser racista

Després arribarà el moment de baixar els números abstractes a un power point decent que, com diuen els economistes, això ho aguanta tot. Caldrà aclarir si és millor protecció oficial o lloguer social. Però, d’entrada, el dibuix no és lleig. Treure a la llum terrenys que es mantenen ocults a causa d’una burocràcia malaltissa, sigui per l’administració catalana o estatal. I agilitzar "els temps de construcció en un 50%". Els promotors d’habitatge hauran seguit molt atents la seva intervenció. No ho dubtin.

L’altra qüestió on Catalunya arriba tard, la immigració, no pot ser tractada amb pragmatisme. El seu bon amic, Pedro Sánchez, la utilitza per posar-la com a frontera sociològica davant la dreta. Aquesta metodologia pot oferir simpatia d’entrada i ascens a les enquestes. Però el problema de la immigració il·legal també afecta la mateixa classe mitjana abans citada. L’extrema dreta la utilitza per als seus interessos. Són les desgraciades regles del joc.