PSOE i PSC
El cunyat malastruc i el gendre perfecte
El president de la Generalitat, Salvador Illa, con el presidente del grupo de ERC en el Parlament, Josep Maria Jové /
Ahir es van celebrar, simultàniament, una compareixença del president del Govern al Congrés i el debat de política general al Parlament. La coincidència permet comparar Pedro Sánchez i Salvador Illa, amb dos estils i estratègies diametralment oposades.
A la carrera de San Jerónimo Sánchez va començar la legislatura anunciant "l’aixecament d’un mur", i després d’això ha seguit un primer any de crispació i fang. Mentrestant, a la Ciutadella, Salvador Illa, des d’agost, fa una crida a la normalitat institucional i el respecte.
Mentre la portaveu del PSOE qualifica Feijóo de "cunyat malastruc", el líder del PP català defineix Illa com el "gendre perfecte". Sánchez i Illa tenen una cosa en comú, tots dos han sabut llegir els desitjos de la societat. El primer va intuir que hi havia una majoria que no volia Vox al Govern i el segon ha fet seva la voluntat de molts catalans cansats de processisme. Les coincidències acaben aquí.
Illa va guanyar les eleccions i Sánchez, no. És possible que Sánchez sobreactuï per satisfer els seus insaciables socis, mentre el president de la Generalitat esquiva les envestides i amb un murmuri a mitja llum convida tots a la calma. Salvador Illa potser no ho sap, però en realitat és un democristià amb una lleu fragància d’esquerres. ¡Fins i tot Duran Lleida el lloa! ¿Ha tornat l’oasi català?
El problema per a Sánchez és que, al principi, les seves formes crispants van ser forçades, però ara sembla estar còmode en aquest paper mentre ningú imagina Illa rient-se sarcàsticament, des del faristol, d’un portaveu de l’oposició com sí que hem vist fer el president.
Albert Batet, de Junts, ha criticat a Illa la seva intenció de fer un tour persuasiu per totes les comunitats autònomes per convèncer-les dels avantatges de la reforma del finançament mentre la Moncloa, en una altra galàxia, amenaça de tallar els recursos a les autonomies en mans del PP si no es pleguen als seus designis.
Notícies relacionadesIlla i Sánchez tenen dos models de lideratge als antípodes u de l’altre. El d’Illa potser requereix més esforços i sigui menys efectista que el de Sánchez, però a la llarga l’estabilitat i la calma tenen més premi que la bronca.
El que sí que és segur és que lideratges forts amb models enfrontats acaben provocant un xoc entre ells. La pregunta és: ¿què passarà quan el soroll i el fang que necessita Sánchez per mantenir-se en el poder sigui un obstacle per a Illa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
