Jornada laboral
Feijóo també vol conciliar
Una bona notícia, que el PP hagi tornat de les seves vacances a Veneçuela per aterrar a la sala d’estar de qualsevol família espanyola. Com diria un tertulià, els conservadors han "arrabassat" a l’esquerra una de les seves banderes estrella, la de la conciliació. Des de l’oposició s’atendrà un dels grans desafiaments socials del moment: aquí i ara, qui més qui menys no pot amb la seva vida. S’ha acabat que cada pal aguanti la seva vela i que després plorem tots pel descens de la natalitat. Ha anunciat una llei de conciliació que inclourà la "lluita" per la gratuïtat de l’ensenyament de 0 a 3 anys, incentius fiscals a la maternitat i posar fi a l’obligatorietat que els dos progenitors s’hagin d’agafar els seus permisos de manera simultània, les primeres sis setmanes després del naixement del nadó. Cal recordar que la dreta va recórrer l’ampliació de la baixa paternal davant el Constitucional i que està criticant a mort la negociació per a la jornada laboral de 37 hores, de manera que som davant una autèntica revolució ideològica que el mateix Alberto Núñez Feijóo va voler explicar en una entrevista amb Vanity Fair. Va parlar de la creació d’un "banc d’hores" i d’una futura "jornada flexible" amb acords per treballar nou hores quatre dies a la setmana, cadència amb què es va mostrar encantat. Però al cinquè dia no va descansar l’ínclita Esperanza Aguirre, Grande de España, que en la tele va recordar al seu cap el que li va passar a Churchill, que va perdre les eleccions perquè la gent prefereix l’original progre a la còpia, i va clamar per les dificultats que les empreses patiran per quadrar plantilles i comptes amb totes aquestes modernors de la conciliació.
No sent Grande de España, jo sento "banc d’hores" i "jornada flexible" i em poso a cuinar com una boja per congelar tàpers. Em veig tornant a la nit amb interessos temps laboral perquè els pediatres només treballen de matí, o perquè arriba un altre pont que jo no gaudeixo i els mestres sí, o perquè els nens han passat a l’institut i en la secundària pública no hi ha menjador, cosa que m’ha complicat la vida una altra vegada. No arribarà cap ajuda a les famílies amb mesures vagaroses com "un acord entre els agents socials", o sigui, deixades a la bona voluntat dels ocupadors. La llei balear que acaba d’anunciar el Govern del PP també proposa l’útil "flexibilitat horària" i la "borsa d’hores", i obrir les escoles en vacances, quan ni es planteja discutir la jornada escolar contínua que obliga a gastar-se una picossada en ludoteques i extraescolars. En el costat de la balança que pesa les accions concretes i tangibles, la Conselleria de Famílies va haver de tornar a Madrid 1,7 milions d’euros del pla Corresponsables per no haver tramitat ni justificat el seu ús en programes destinats a afavorir la conciliació. El curs anterior, aquests fons perduts van sufragar les escoles matinals.
Notícies relacionadesLlei de famílies
La part bona que fins i tot el PP es vegi abocat a defensar polítiques actives de conciliació és que el Govern progressista recordarà que té al calaix la llei de famílies, i que queda molt per avançar en aquesta matèria des d’un punt de vista feminista, ampliant la baixa per maternitat, ajudant les monoparentals i millorant les prestacions a la dependència, tenint en compte que la cura de la gent gran recau sobretot en les dones. Que Feijóo aspiri a treballar quatre dies per setmana tampoc em sembla una mala idea. L’hi compro.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
