Parlamentaris
Però ¿a què es dediquen ses senyories?
Dos episodis parlamentaris, que han tingut lloc últimament, han posat en qüestió l’activitat de molts dels nostres 350 diputats i 266 senadors, dels responsables dels seus grups i dels seus assessors. Els dos incidents, si fossin certes les excuses esgrimides, no poden més que avergonyir ses senyories, perquè venen a demostrar que, ocupats com estan a aplaudir i aclamar les diatribes dels seus caps de files, no troben temps per treballar. Ni per llegir-se els papers sobre els quals han de votar o, almenys, per llegir-se’ls entenent-los.
No es pot al·legar, per part del PP –i de Vox–, que el Govern els ha parat un parany per aprovar una reforma legal que permetrà a unes desenes d’etarres sortir abans de presó, al computar-se’ls els anys que van passar en presons franceses. La norma va sortir del Congrés per unanimitat, sent com en són de rares aquí les unanimitats, i està a punt d’aprovar-se de la mateixa manera al Senat, tret que el PP trobi un artifici per evitar-ho. Ja ho saben, és el malvat Sánchez que els enganya. ¿O coneixien el que votaven i se n’han penedit? Assegura Díaz Ayuso que "ETA està més forta que mai", però el cert és que han passat tretze anys des que va abandonar les armes i sis des de la seva dissolució, cosa que permet pensar ja en el compliment sense excepcions de la legislació europea o, almenys, debatre-ho sense escarafalls.
Notícies relacionadesEl mateix, per cert, els ha passat als tres socialistes de la mesa del Senat. Aquesta vegada enganyats pel PP, pel que sembla tan malèvol com el PSOE quan es tracta d’enredar els seus oponents. Els senadors socialistes van votar a favor de facilitar les instal·lacions de la Cambra alta per a la reunió d’un grup d’ultradreta antiavortista. Però ses senyories no sabien el que votaven. El mateix que els va passar als populars en el cas anterior. Curiosament, els va passar en qüestions en les quals els dos partits presumeixen de gran sensibilitat.
Aquests dos episodis, si no fossin falses les justificacions, han deixat una pregunta en l’aire: ¿a què es dediquen ses senyories? Són els representants del poble que els ha elegit, ho repeteixen ells sempre que en tenen ocasió; doncs haurien d’estar a l’altura d’aquesta responsabilitat. Guanyar-se el sou més enllà de fer de claca als seus líders, ¿no.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
