Debat polític
La literalitat com a maximalisme
Sílvia Orriols apunta a convertir-se en la rival més afilada d’Illa en les sessions parlamentàries. La seva proposta és, de llarg, la més perillosa per al país
La contemporització no és una virtut teologal, però és una actitud molt recomanable per al protagonista central d’un debat parlamentari quan els seus interlocutors principals estan encara desorientats en l’anàlisi de la seva derrota electoral. Aquest és el cas del president Illa, que podent guanyar el debat per KO a Junts i ERC, va preferir guanyar-lo als punts. Albert Batet de Junts, amb un volum molt baix, semblava un estudiant davant un examen de capacitació amb els professors a la llotja d’autoritats. Josep Maria Jové va oferir un discurs aguerrit per sortir del pas de les contradiccions d’ERC entre allò pactat i allò proclamat, tan evident que no va impressionar ningú.
L’acord entre el PSC i ERC sembla ferm, tant com per suportar que ERC cregui que aquesta legislatura suposarà un pas endavant en la sobirania de Catalunya i Salvador Illa no es vegi en la necessitat de negar-ho frontalment. El president de la Generalitat, investit amb els vots republicans a canvi d’un finançament singular, tan sols va haver de pronunciar una frase moderadament contundent per rebaixar el suflé: em comprometo a complir l’acord amb ERC en els seus termes literals. O sigui, només el compromès és deute i la literalitat del firmat és tot el maximalisme que el PSC i Pedro Sánchez assumiran.
Notícies relacionadesEl pacte és viu i només cal veure si ERC acceptarà el repte de participar en el Govern de la Generalitat. Illa va dissenyar un Executiu preparat per integrar nous socis sense grans moviments. Els Comuns estan pendents del telèfon; els republicans, de les concrecions de la singularitat financera i de la correlació interna de forces després del congrés del partit.
Mentrestant, Sílvia Orriols apunta a convertir-se en la rival més afilada de Salvador Illa en les sessions parlamentàries. La seva proposta és, de llarg, la més perillosa per al país. L’alcaldessa de Ripoll, amb el seu to de sacerdotessa de l’apocalipsi, formula un discurs etnicista que reclama molta més atenció que no pas un simple cordó sanitari.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
