Un masclista reial

Toquem l’os de la monarquia i el patriarcat, on les reines o princeses ofereixen part del seu benestar personal per una institució, més enllà del privilegi. La història ha demostrat, de vegades fins al límit, el paper de les reines poc més que per la seva capacitat reproductiva. I si aquesta no es complia era una dona inútil. La missió de la maternitat de principi a fi.

Dels àudios hi ha dos punts per destacar. Un, el model de matrimoni basat en l’interès i la resignació. Joan Carles I diu de la reina Sofia: "Per a mi és comodíssim perquè com a reina compleix de meravella. A sobre, aguanta, no se’n va amb cap altre". Són les paraules que reflecteixen la visió utilitarista i humiliant de la dona en la monarquia, l’exemple i la submissió pel poder. I si intentes escapar, sempre hi haurà qui recordi el deure. Quan la reina va anar amb els seus fills a la seva mare per explicar una de les deslleialtats del rei, el que va rebre va ser que havia de suportar-ho. És l’educació basada a resistir, aguantar i callar sense altra opció. I ha passat tant en palaus com en moltes cases.

El segon, la imatge d’un rei com un Don Joan que presumeix de les seves amants, sense importar que la seva dona ho sàpiga, sense posar fre al cúmul de dones ni per cuidar la seva imatge pública. Diuen que hi havia milers de parelles. Suposo que l’excusa devia ser la de sempre. D’una banda, la de la vena Borbó. De l’altra, la de l’home que col·lecciona noms i números de dones com a premi. La forma de reforçar una feble capacitat emocional i una masculinitat que només sobreviu de conquesta en conquesta. Salten els titulars amb noms de dones i les gestes de la seva conquesta. Per això potser molts van tapar els seus idil·lis, que gos no menja gos.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Té fons pensar que un rei, que com a home té aquest currículum, tingués la gosadia de dir al seu a fill Felip que res d’Eva Sannum i, després, que tampoc Letizia Ortiz. Diverses fonts van apuntar que davant la negativa de Joan Carles amb Ortiz, Felip va fer un ultimàtum a la corona. Va funcionar. I seria comprensible. Perquè el que ha estat amb mil dones, el que va ser deslleial amb la reina Sofia, no pot exigir ni ser exemple de res.

Avui les relacions personals són diferents i, amb seguretat, la societat espanyola d’avui dia comprendria un divorci reial. Però el cert és que, tenint a més dues hereves dones, si la monarquia vol seguir ha d’oferir una imatge diferent, lluny d’aquests rols de gènere. On elles ni siguin un número més ni un model de rendició. Això, si és possible en una institució tan patriarcal com la monarquia. Quin repte.