Realitats
Tot per fer
Em vaig despertar a les cinc de la matinada i vaig dubtar si aixecar-me o gandulejar una estona entre els llençols. Després de decidir-me pel segon, vaig visualitzar, sense proposar-m’ho, els plats bruts que havia deixat la nit anterior a l’aigüera. Procedien del meu sopar i del de la meva dona: unes verdures al vapor amb tacs de salmó fumat. Els havia abandonat allà amb un lleuger sentiment de culpa, ja que detesto el desordre. Al costat hi havia les forquilles i els ganivets corresponents, a més de les dues copes de vi.
I bé, sense que la meva voluntat intervingués en l’assumpte, la vaixella es va manifestar al meu cervell dotada d’unes qualitats hiperreals de caràcter lisèrgic. Veia la vora dels plats (un d’ells una mica escantonat) i els coberts com si els tingués al davant i sota una llum que em permetia, quasi, accedir a la seva substància. Va ser tal la impressió que vaig obrir els ulls per no quedar atrapat en la imatge. Després de respirar profundament, vaig tornar a tancar-los i em vaig entregar de nou a la visió. Vaig reparar en la brillantor de les forquilles i en el tall dels ganivets, que em van resultar sorprenents. Vaig descobrir en un dels ganivets les restes d’albergínia, molt secs ja, que vaig lamentar no haver eliminat. Les punxes o dents de les forquilles, lleugerament corbades, manifestaven una pertinència brutal. Vaig pensar en l’habilitat dels nostres parents prehistòrics, capaços d’arrencar a les pedres unes qualitats tallants extraordinàries. Vaig navegar de seguida per la concavitat dels plats fondos, evocadora d’una olla de neu en pols. Una vall blanca, blanca, d’una blancor sobrenatural.
En aquell moment, dins de la visualització meníngia va aparèixer una mosca, també hiperreal, que es va aturar al full del ganivet amb les restes de l’albergínia. Vaig abandonar el llit, eufòric, i em vaig dirigir a la cuina per espantar l’insecte, que, quan vaig arribar, havia marxat. Em vaig disposar llavors a fregar els estris i en vaig disfrutar com si es tractés d’un acte creatiu d’alt voltatge. Ho vaig deixar tot a l’escorreplats i vaig tornar al llit, on em vaig quedar adormit de seguida. Quan va sonar el despertador, vaig tornar a la cuina i va resultar que els plats i els coberts continuaven bruts, a l’aigüera. Hi ha una infinitat de realitats i en algunes està sempre tot per fer.
