080, la passarel·la alternativa

La setmana de la moda 080 Barcelona Fashion arriba aquesta setmana a la 34a edició, amb la sessió de tardor-hivern que se celebrarà, de nou, al recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau. Aviat farà dues dècades del tancament de la clàssica Passarel·la Gaudí, a què van seguir l’aposta per desplaçar l’aparador de la moda local a grans capitals com París (ràpidament frustrada per la crisi econòmica del 2009), l’efervescent però també truncat pas de la franquícia dedicada a la moda urbana Bread & Butter o l’intent de donar-li una rèplica local amb The Brandery. Després del període de desconcert, el 080 s’ha assentat progressivament i ha trobat, des de la instal·lació al recinte de Sant Pau el 2013, el seu propi espai, com un format alternatiu a cites de la moda més convencionals, en volum, intenció i oferta.

El model de 080 Barcelona Fashion no passa per atraure grans marques internacionals al preu que sigui, sinó per promoure el talent català i espanyol, en un sentit ampli que inclou dissenyadors amb una activitat que no se circumscriu a un mercat determinat però amb alguna vinculació amb el teixit local. Aquest planter de nous noms i tendències emergents, juntament amb marques locals més que consagrades, troba el seu sentit en l’atracció d’inversors i compradors d’altres mercats, i de veus que difonguin internacionalment què es mou en l’escena local. Per aquesta raó aquest any el 080 celebra haver aconseguit atraure un bon nombre d’influencers del món de la moda.

El caràcter alternatiu del 080 no només arriba de la mà de la seva estratègia de difusió (a través de mitjans que ja han passat a ser mainstream) sinó del seu caràcter de cita creativa més enllà de la moda, amb continguts visuals que van molt més enllà de la tradicional desfilada, i d’aparador de models de producció socialment responsables. Una cosa que en altres cites llampants pot ser tot just un maquillatge però que aquí forma part del nucli de la seva proposta, especialment en les seves últimes quatre edicions, en les quals la diversitat o la sostenibilitat no han deixat de guanyar pes. El debat sobre el futur de la indústria també serà present en esdeveniments paral·lels, amb l’aposta per models de negoci més petits i flexibles que permetin una recuperació de la producció local a una escala diferent de la dels gegants de la moda.

La carrera de les passarel·les Cibeles (Madrid) i Gaudí (Barcelona) per competir amb grans escenaris internacionals com Nova York, París o Milà va ser alimentada al seu dia amb una notable inversió de diners públics sense un retorn proporcional als esforços invertits i sense aconseguir acostar-se ni tan sols a l’exemple d’aquestes grans cites, finançades fonamentalment pel patrocini privat. Amb un pressupost situat a una altra escala, l’impuls de la passarel·la de moda de Barcelona continua sent eminentment públic. Per això l’aliança del 080 en aquesta edició amb el conglomerat Louis Vuitton, propiciada per la celebració de la Copa Amèrica a la ciutat, és una excel·lent notícia per a les perspectives de creixement i internacionalització de la cita de Barcelona de manera tan ambiciosa com econòmicament sostenible.