La colossal lliçó
La literatura és comprensió del tot basada en els detalls
Llegeixo la notícia sobre el descrèdit de la comprensió lectora en les futures proves d’accés a la universitat. De fet, un descens de puntuació: allò que abans valia 4 punts ara en valdrà 2. És a dir, no es tindrà en compte (o no tant) que un alumne entengui i sàpiga explicar què ha llegit. No serà tan valorat. Això té a veure amb la supressió de les lectures obligatòries. Com que no hi haurà textos imposats, no caldrà preguntar si aquests textos (inexistents, doncs) s’han entès prou bé. Al mateix temps, també llegeixo les reflexions que el filòsof Agustí Alcoberro escriu sobre educació arran d’un simposi sobre Kant: "L’educació ha de donar als infants un ordre, una disciplina que, quan creixin, els permetrà ser lliures, perquè no hi pot haver llibertat sense ordre". Per atrevir-se a pensar, com diu ell, cal educació, i una de les primeres regles (per no dir la primera) és entendre, assimilar, ser capaç d’assumir com a coneixement allò que hem llegit.
Les PAU són, ara per ara, un punt de conflicte entre el professorat (desconcertat) i l’administració (que no ensenya totes les cartes), amb els alumnes fent de comparses, expectants. Sembla que la mètrica i les figures retòriques tindran una certa prevalença sobre la història de la literatura i sobre els autors i les seves obres. Amb això s’oblida que la tècnica de construcció (essent molt important) pot arribar a amagar la colossal lliçó de l’edifici acabat, l’admiració, la meravella davant una peça que ens emociona i ens instrueix. L’ordre deriva cap a la llibertat. Recordo un comentari de text que vaig ajudar a fer a un alumne de batxillerat. Jo m’entestava a fer-li veure què ens deia el poeta (la transfiguració de les paraules en reflexió moral) mentre que ell m’anava dient: "Sí, sí, però ¿quantes metàfores hi ha?, ¿i el nombre de síl·labes?, ¿això és una hipèrbole?". La literatura és un procés de comprensió del tot, que es basa en els detalls, sense els quals no seria sinó exhibició i escenificació banal. Però que va més enllà. Aquest "més enllà" l’estem perdent.
