Un dimecres per enterrar

Però que en el ple del Congrés de dimecres –exigit pel PP per parlar d’immigració i les finances públiques– el protagonisme el tinguessin Mari Mar Blanco, per excusar amb la seva presència la decisió del PP, que va votar sense saber-ho la famosa esmena, i el portaveu del PP, Miguel Tellado, exhibint la foto de dotze socialistes assassinats per ETA, és més preocupant. Indica que el Parlament està viciat. Intentem racionalitzar.

U. En l’origen la culpa és del Govern. Si creu que el canvi és raonable, que la llei anterior es va fer per acorralar ETA quan assassinava cada dia, i que avui els presos etarres no han de sumar la presó soferta a l’estranger a les penes imposades a Espanya, ho havia de dir amb claredat. No passar-ho d’amagat en una esmena de Sumar. Dirien que era una exigència d’Otegi –potser ho és–, però si és raonable l’havien de defensar.

Dos. La decisió del PP és esperpèntica. Que no entenguessin l’esmena de Sumar fins després de votar-la, i després que la redactora d’El Confidencial Itziar Reyero publiqués un documentat article, indica que el grup parlamentari del PP és un desastre. Les seves crítiques tremendistes al Govern perden força i sorgeix el dubte de si està capacitat per governar la complexitat d’Espanya.

Tres. Els dos líders polítics perden credibilitat. Sánchez perquè utilitza Sumar per intentar fer passar d’amagatotis una cosa que volia. Feijóo perquè recorre a l’histrionisme i a Mari Mar Blanco per tapar la incompetència del seu grup parlamentari.

Quatre. Potser el pitjor és que l’objectiu del ple, discutir la política d’immigració després de l’explosiva arribada de cayucos a les Canàries i l’acumulació a les illes de gairebé 6.000 menes –un dels grans desafiaments d’Espanya i d’Europa– fos eclipsat per les querelles sobre la lluita contra ETA, que Espanya va guanyar fa ja molts anys.

Cinc. La immigració és un fenomen complex. Sánchez diu molt bé que, a més de les raons humanitàries, és necessària perquè l’economia no es paralitzi, però també és cert que provoca, a tot Europa, reaccions contràries de part de la població. Assimilar una emigració sostinguda de persones de races i religions diferents –algunes, contràries al liberalisme europeu– no és fàcil. El mateix Sánchez ho reconeix al demanar a Brussel·les que reforci els controls de les fronteres europees i que avanci a l’any vinent el pacte d’emigració laboriosament negociat per populars i socialistes europeus, que ha d’entrar en vigor el 2026.

Sis. Sánchez diu que Espanya no ha de ser un país tancat. Però les normes seran europees i a Brussel·les, amb dificultats, populars i socialistes pacten. No és lògic, doncs, que a Espanya no sàpiguen, o no vulguin, pactar la reforma de la llei d’estrangeria. El PP perquè domina la majoria d’autonomies, vol mostrar la seva força i evitar que Vox li compliqui la vida. El Govern perquè vol imposar-se al PP i aprofita la seva negativa per desacreditar-lo com a tributari de Vox. Curiosament, això va passar el mateix dia en què a Brussel·les la presidenta de la Comissió, votada per populars, socialistes, liberals i ecologistes, s’enfrontava a Viktor Orbán, que mana en el tercer grup parlamentari europeu, on hi ha els eurodiputats de Vox.

Notícies relacionades

Per què Pujol torna al pujolisme

Mal vent a ERC

Set. L’altre assumpte rellevant que s’havia d’abordar, com reduir el deute públic per complir les normes europees, va quedar marginat. Només una pàgina interior en els diaris més informats. Malgrat que Sánchez va dir una cosa sorprenent, que Espanya podia recaptar 60.000 milions més.

Vuit. És evident que el PSOE i el PP són víctimes de la seva creixent crispació. I que Sánchez i Feijóo es repel·leixen més del lògic en dos ambiciosos polítics que volen el mateix càrrec. Però els ciutadans no ens mereixem espectacles tan estèrils com el del ple passat.