Les centèsimes del PIB de les drogues i la prostitució
Espanya deu molt a la Unió Europea, que ha imposat unes exigències de transparència mai vistes al país i que són dignes d’agrair, com ara l’obligatorietat establerta pel Tribunal de Comptes Europeu de declarar totes les fonts de riquesa, amb independència de quina en sigui la procedència. Només si se sap quina és la renda nacional bruta total es pot calcular després la contribució que cada país ha de realitzar al pressupost europeu. Alhora, aquesta informació facilita que es portin a terme comparacions fidedignes entre els diferents estats.
Des del 2014 la renda nacional bruta espanyola inclou també l’anomenada economia de les activitats delictives, que evadeixen les seves obligacions fiscals, com la prostitució, el tràfic de drogues, el contraban de tabac, el joc il·legal i les propines dels empleats de la restauració rebudes com a remuneració en espècie. Alguns països com Suècia, Finlàndia, Noruega, el Regne Unit o Irlanda ja mesuraven el pes de l’economia il·lícita abans que Espanya.
L’Institut Nacional d’Estadística (INE) acaba d’actualitzar aquestes dades, 10 anys després, revisant lleugerament a l’alça la contribució d’aquesta economia il·legal, fins a gairebé 13.800 milions d’euros. Aquesta xifra suposa el 0,92% del PIB, només unes centèsimes per sobre de l’estimació prèvia. Costa creure que la variació sigui tan petita en una dècada, igual que és difícil d’entendre quins poden ser els "estudis recents" utilitzats per l’INE per al nou càlcul d’una activitat que necessàriament es manté oculta a l’Estat. No queda més remei que pensar que aquestes dades no tenen rigor científic, per molt d’agrair que sigui la transparència més gran i la seva incorporació a la comptabilitat nacional. Espanya ha de millorar el càlcul d’aquestes activitats i explicar-ho millor. En cas contrari, igual que es dubta d’unes centèsimes d’aquesta economia il·legal, pot arribar a qüestionar-se la comptabilitat del país.
