Trànsit
‘Mario Kart’per l’AP-7
Que els vehicles estrangers paguin peatge per circular per l’autopista no sembla cap idea sense sentit
Viatjant per l’AP-7 fins a la Jonquera aquesta setmana, m’he topat amb un dels records gamer de la meva joventut. Ha estat una experiència realment intensa, era un record que tenia esborrat: jugant al Mario Kart a casa de la meva amiga Laia. Tenien una sala només dedicada a la Nintendo, i allà ens ajuntàvem en plena efervescència de l’adolescència amb els seus germans petits, que ens observaven com si fóssim un gos menjant gambes. Sota aquella mirada recordo muntar un petit espectacle de crits cada cop que el meu kart patia una patacada. Parlo dels temps en què els comandaments eren comandaments, ni joysticks ni volants. Clarament no era el meu fort, però anar a casa de la Laia sempre era divertit.
No ho ha estat tant circular per l’AP-7, per sort ho faig poc. Ho vaig fer sense crits, però notant suor freda a l’esquena. Direcció nord. Plovia. Els últims cops de cua del temporal Kirk. Vaig esquivar sobtats talls de carril per tasques de manteniment i camions de tot tipus arrossegant-se a 120 quilòmetres per hora. Camions rígids i articulats, camions portacotxes, camions lona i camions cisterna. En Mario, en Luigi, el bolet i la tortuga del Mario Kart, tots junts i multiplicats en la vida real. Camions de la mateixa companyia avançant-se entre ells, ocupant el carril dret i el central en paral·lel durant molts metres mentre pel carril de l’esquerra avancem en fila els que conduïm cotxes. En un altre moment, un camió fa la maniobra ràpida i reconeixible del conductor que es distreu, tota la caixa de lona se sacseja d’una banda a l’altra a només uns metres de distància. Si es precipita, ens la mengem. Cau la nit i al davant apareix l’armada invencible. Tres camions, un per carril, en paral·lel, els percebo en la foscor amb el perfil retallat pels llums de posició; semblen tres blocs d’edificis just davant meu. Un triple mur amb matrícules estrangeres.
No sé quina és la solució per a l’AP-7. Que com a mínim els vehicles estrangers paguin peatge no sembla cap idea sense sentit, ja que tots paguem quan travessem la frontera a França o Portugal. Per què hem de pagar la festa a companyies estrangeres i turistes? La circulació tornaria a ser més lleugera, ràpida i segura amb alguns marios, luigis, boletes i tortugues menys.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
