Premis
Nobel per a un futur sense guerra
Si els premis Nobel tenen un impacte global és perquè premien anualment els millors, les figures més destacades de camps de la ciència i de la vida que estan cridats a canviar la societat per anar a millor. Era lògic que, en les travesses d’aquest any, el Nobel de la pau apuntés amb força a quedar-se desert. El Pròxim Orient és un polvorí, la guerra d’Ucraïna es perpetua, les violències contra les dones i altres greus vulneracions dels drets humans s’agreugen a l’Iran i l’Afganistan, les guerres civils en altres punts del globus com al Sudan són directament tan invisibles com mortíferes i doloroses. No sembla que hi hagi cap entitat, moviment, ja no diguem país o aliança internacional que sàpiga posar fi al cicle de violència en què estem immersos, no hi ha on mirar com a palanca per moure voluntats, consciències.
El comitè noruec del Nobel es va inclinar finalment per Nihon Hidankyo, una organització japonesa de víctimes de les bombes nuclears que van sacsejar el món el 1945, aviat farà 80 anys. A penes hi ha memòria viva d’aquell esdeveniment; només testimonis, imatges, relats del terror. Tant de bo aquest exercici de memòria històrica que engega a rodar les travesses i reivindicacions del moment ajudi a fer un salt qualitatiu en la resposta internacional a l’escalada bèl·lica que vivim, un salt al futur amb les centrals nuclears de l’Iran en l’horitzó, amb els estralls causats pels llançaments sobre Hiroshima i Nagasaki de nou als nostres pensaments. La primera bomba, llançada un 6 d’agost, va acabar amb la vida de 70.000 persones en un instant. I 80 anys després es calcula que hi ha 12.000 caps nuclears al món, repartits entre 9 països.
Que un dia abans del Nobel de la pau es concedís el de literatura a la sud-coreana Han Kang no pot ser casualitat. La novel·lista va obtenir reconeixement mundial amb La vegetariana, història d’una dona sotmesa a la violència per voler prendre les seves decisions, però la seva obra Actes humans entronca emocionalment amb la necessitat de recordar els terribles efectes de les guerres, com les atrocitats comeses per l’exèrcit davant una rebel·lió popular en una setmana de 1980 a Gwangju, ciutat natal de l’autora. El passat projectat una vegada més en el present perquè canviem el futur.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
