Salvador Illa arracona el suflé

Salvador Illa va prendre possessió com a president de la Generalitat a l’agost i des de llavors no ha deixat de moure peces. S’haurà de veure si la seva política va de la fase declarativa a la pròpia d’un govern amb solucions, però sembla argumentable que ha fet un gir al que era la hiperpresència del procés durant els anys desastrosos de l’il·lusionisme secessionista.

Hi ha, almenys, dues aproximacions valoratives a l’agenda de Salvador Illa: és tacticisme o té profunditat estratègica? D’una banda, Illa seria només el peó de Sánchez a Catalunya, l’aconseguidor del suport permanent d’ERC amb alguna barata en el finançament, el suplent del procés, la continuïtat acomodatícia del sistema teixit per Pujol i alhora el liquidador de Puigdemont per a conhort dels pragmàtics que pugui haver-hi –si n’hi ha– a Junts. Aquesta versió d’Illa pot ser útil per als que se la creguin i també per als que no se la creuen però no tenen –o no volen tenir– cap altra alternativa.

Si es confirmés que hi ha consistència estratègica en la política d’Illa, a l’oposició en el Parlament autonòmic li convindria ajustar-se a aquesta nova realitat. Segons aquesta tesi, el PSC d’Illa passa a ser un partit "agafa-ho tot". És a dir, amalgama centreesquerra i centredreta, la suma dels votants del PSOE-PSOE i de bona part dels ciutadans que, hagin secundat o no el procés, veuen gairebé urgent girar full. I és per això que accepten l’Illa que visita la Zarzuela, va a desfilades, recupera el valor de l’autoritat i la qualitat institucional, proposa solucions per a la sequera o la crisi educativa a Catalunya. Per als sectors més crítics, la seva dependència d’ERC i la política lingüística continuen sent abusives.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Aquesta és la qüestió: o s’assumeix que Illa és un tacticista o s’entra al tauler de joc segons normes que canvien dia a dia. És la vella història de l’ampolla mig plena o mig buida. Mentrestant, Pedro Sánchez s’endinsa en la seva pitjor crisi, multilateral i crespada, amb moviments en contra entre els seus aliats i en el seu propi partit. Ara mateix, quan critiquen la proposta de concert econòmic, els adversaris de Sánchez només es refereixen a ell i gairebé mai a Illa. Això fa pensar que els càlculs del POSE i del PSC poden diferir fins a la contraposició insoluble. Sánchez anirà perdent vots fins al punt que el millor bastió del PSOE sigui definitivament Catalunya. És una possibilitat que, almenys de forma aparent, no entra en la comptabilitat política del PP.

Ara com ara, sembla que a la sala de mapes de Salvador Illa es dona per arraconat el suflé. És curiós que, a la vegada, els aprenents de bruixot de la dreta insisteixen que el PP ha d’acabar entenent-se amb el que quedi de Junts. El mapa polític de la Unió Europea ha canviat, el d’Espanya es redibuixa confusament i al territori català la mutació gradual ha començat, sigui tàctica o estratègica.