Canvi de paradigma
"La vida no em dona" o la gestió del temps
No hi ha manera que quadri la fórmula del 888: 8 hores per a la feina, 8 per al descans i 8 per a l’oci. ¿Quin forat negre ha succionat l’esbarjo?
Hauria de regar les plantes del balcó perquè ha plogut poc, escombrar el pati, fer una rentadora, expurgar la pila de diaris vells, baixar al contenidor groc del plàstic, ordenar el calaix dels mitjons, posar-me al dia amb els correus electrònics, canviar l’hora del dentista, fer la rutina d’estirades per a les cervicals, insistir en allò del càrrec doble a la targeta, passar per casa dels pares i potser planxar la roba que dorm desmaiada sobre el suport de la cadira. Transcorrerà el dia sencer i alguna d’aquestes qüestions i d’altres més, si no totes, es mantindran flotant en uns llimbs mentals, enervants i intactes. El temps és molt seu; és igual si el mesura un Rolex, la pantalla del mòbil o la llum declinant del sol: de qualsevol manera se les enginyarà per escolar-se. Passen els anys, passa la vida, i no hi ha manera d’aconseguir la quadratura del triangle, d’integrar la fórmula del 888; això és, 8 hores per treballar, 8 hores per dormir i 8 hores per disfrutar. No surten els comptes, sobretot respecte a l’esbarjo: ¿quin forat negre ha succionat l’oci? A més, cap dels temes detallats a la llista de dalt s’acomoda a les categories del 8: ni són feina ni són descans ni són gaudi. Però consumeixen temps.
Escric aquestes línies amb un llibre obert sobre la taula dels que acompanyen bé: Gozo (Siruela), en què la filòsofa i escriptora Azahara Alonso advoca per una reconquesta del temps, el caprici d’invertir un dia sencer en coses inútils, la defensa de la mandra, escapolir-se de l’ètica protestant tancada en el refrany L’ociositat és la mare de tots els vicis. Com es diu a Astúries, me prestó mucho sentir-la reflexionar aquesta setmana sobre la "bombolla de temps suspès", lluny de la pressa i de la monetització de les hores per poder dedicar-les a activitats no estrictament productives, com el passeig errant o la lectura per gaudir. Ens hem tornat tan bojos que fins el temps de pensar es considera dilapidat.
Notícies relacionadesAlonso va participar en una taula rodona a Barcelona, al Palau Macaya, entorn de la "gestió del temps" com a element essencial per aconseguir la felicitat, signifiqui el que signifiqui aquest concepte. Una matèria complexa; la mateixa paraula gestió té un no sé què d’urgent, economicista. Una altra de les ponents, Ariadna Güell, coordinadora de la Time Use Initiative, va reparar en el fet que aquest mateix parlar del temps constitueix per si mateix un privilegi, perquè algunes persones ni tan sols poden plantejar-s’ho. El dret al temps també passa pel gènere i les condicions socioeconòmiques.
Es necessita un canvi de paradigma cultural que potser es donarà a molt llarg termini. D’aquí no res tornarem a estar amb el canvi horari: a les tres seran les dues. I les negociacions sobre la reducció de la jornada laboral, de 40 hores a 37,5 hores, continuen empantanegades. "És un debat d’època", diu Yolanda Díaz, i en això la ministra té raó. El repte de millorar la productivitat invertint menys hores.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
