Del cop de peu a la porta a la mordassa
Cal exigir que aquestes normes s’aprovin ràpidament i suposin en realitat el respecte als drets dels ciutadans
El dijous 3 d’octubre EH Bildu i el Govern van arribar a un pacte per modificar la llei de seguretat ciutadana i amb aquesta ocasió alguns mitjans recorden interessadament que l’última modificació de la llei esmentada la va efectuar el PP el 2015, sent president Mariano Rajoy.
No és sobrer recordar que l’anomenat cop de peu a la porta es va introduir en la nostra democràcia quan governava el PSOE de Felipe González, impulsat pel ministre de l’Interior José Luis Corcuera, que va ser objecte de recurs davant el Tribunal Constitucional (TC) per part de Federico Trillo i 91 diputats del PP, al qual es van acumular altres entitats públiques i fins i tot l’Audiència Provincial de Madrid i la de Sevilla. El TC va anul·lar dos articles d’aquesta llei, que establien que la Policia podia entrar en un domicili partint de la convicció policial que es cometia un delicte a l’interior, i l’altre que facultava la Policia per sancionar partint de meres normes policials de desenvolupament.
L’any 2015, el PP va modificar la llei esmentada, introduint la prohibició de gravar els agents de l’autoritat quan estaven exercint les seves funcions a la via pública i la prohibició de manifestar-se davant el Parlament. Segurament perquè aquesta reforma va ser tan clarament lesiva dels drets i llibertats essencials, com és manifestar-se públicament, i hiperprotegia la Policia, prohibint que es gravessin les seves actuacions, en les quals ocasionalment efectuen abusos contra els drets ciutadans, que es va passar a denominar llei mordassa.
Situat ja cadascú, al seu lloc, en el naixement i desenvolupament de la normativa de "seguretat ciutadana", es poden comprendre millor els escarafalls que fan ara alguns sindicats policials i el PP, que parla de "presos per pressupostos", per unes reformes de la llei de seguretat ciutadana que, segons el meu parer, són més cosmètiques que substancials.
Torna a reformar-se el que fa referència a les bales de goma, que la Policia utilitza en ocasions per dissoldre manifestacions o aldarulls, que ara s’hauran de substituir progressivament per altres elements menys lesius (fins que no ho vegi, no m’ho crec).
També es toca el que té relació amb les devolucions a la frontera, de permanent i trista actualitat a les places de sobirania espanyoles a l’Àfrica, a través d’una disposició addicional en la qual s’introdueix el "compromís de modificar la llei orgànica d’estrangeria perquè Espanya garanteixi els drets humans" (quan tinguin prou majoria per aprovar una llei orgànica i vegem la manera d’instrumentar aquesta garantia, l’hi comento).
El pacte contempla el que fa referència a les faltes de respecte als agents de l’autoritat quan es troben en l’acompliment de les seves funcions, modificació que es tradueix en el fet que no seran sancionables aquelles que puguin emparar-se en el dret a la llibertat d’expressió i, en qualsevol cas, si el sancionat es retracta o es disculpa es deixarà sense efecte la sanció (tampoc sembla gaire transcendent).
Quant a la desobediència als agents de l’autoritat, la modificació encara és més cosmètica i de cara a la galeria que les anteriors, perquè l’únic que és rellevant és que es degraden les infraccions corresponents de greus a lleus. I s’exigeix que l’ordre que dona l’agent sigui ajustada a la legalitat, la qual cosa realment tampoc aporta gaire res de nou.
No m’estranya que alguna política, com Ione Belarra, hagi posat el crit al cel dient que l’anunciat és "molt titular i poc canvi".
En qualsevol cas, des de la meva històrica oposició a tota aquesta normativa, incloent-hi la llei Corcuera i més encara la llei mordassa del PP, no em sembla malament en absolut, malgrat que es pugui considerar maquillatge, que s’adeqüi aquesta llei al respecte als drets fonamentals dels ciutadans. En tot cas, el que cal exigir és que aquestes normes de desenvolupament que s’anuncien s’aprovin ràpidament i suposin en realitat el respecte als drets dels ciutadans en les actuacions diàries dels cossos policials.
