Mans brutes i anònimes

Quan la civilitzada Roma va governar el Mediterrani va repudiar les denúncies anònimes. L’emperador Trajà va ordenar a Plini el Jove, governador de Bitínia i el Pont, als peus del mar Negre, que en el seu procedir contra la superxeria del cristianisme no acceptés les denúncies anònimes. La cosa és que Plini estava al cor mateix de l’emergent món cristià que empenyia l’expansió de la nova religió. Per això, des de la seva posició de comandament, desbordat per tant cristià, va demanar consell a Trajà davant el creixent auge d’"aquesta bogeria" amb referència al cristianisme, una "malura" que amenaçava de desplaçar els cultes romans tradicionals.

Doncs bé, Trajà, breu i concís, va rebutjar les indagacions prospectives i va establir que es rebutgessin totes les denúncies anònimes contra els cristians, malgrat la nefasta consideració que d’aquests tenia. Trajà va concloure que atendre les denúncies anònimes era impropi de la civilització que representava Roma.

La correspondència de Plini amb Trajà és d’inicis del segle II dC. Per contra, 19 segles més tard, el mateix Trajà podria ser processat per una denúncia anònima, que és en el que se sustenta el Partit Popular contra un PSOE que torna a la seva, quan li sobrevolen diversos casos de corrupció que amenacen amb una estocada.

Notícies relacionades

¿Jutges vs. fiscals?

Meravellosa calamitat

Negocis contaminats

I això no té res a veure amb la necessitat d’aclarir assumptes com els que, per exemple, afecten la dona del president del Govern. Entre d’altres, perquè utilitzar la Moncloa com a seu de negocis privats grinyola. No és de cap manera el lloc indicat. Senzillament, perquè sembla obvi que qualsevol negoci privat entre parts contractants és susceptible d’estar contaminat per l’aura de poder que exhuda la residència oficial del president espanyol.