Pla fiscal per a Europa

La remissió a Brussel·les del Pla Fiscal i Estructural per al període 2025-2028, negociat prèviament entre el Govern i la Comissió Europea, és el full de ruta a mitjà termini perquè el dèficit públic equivalgui el 2028 a l’1,6% del PIB (la previsió per a aquest any és que assoleixi el 3% després d’haver fregat el 10% durant la pandèmia) i se situï en el 0,8% el 2031. El pla s’até a les regles fiscals europees, aprovades pels Vint-i-set el 30 d’abril, que permeten escalonar fins a set anys, a canvi d’inversions, la reducció del dèficit, cosa que en el cas d’Espanya significa que, si es compleixen les previsions d’ingressos, la mitjana de la despesa pública no podrà créixer per sobre del 3% anual d’aquí al 2031. L’altre gran objectiu ressenyat en el pla és que el deute públic se situï per sota d’una xifra equivalent al 100% del PIB a partir del 2027 (ara està en el 102,5%). El propòsit és que equivalgui al 90,6% el 2031 i al 76,8% el 2041, molt per sobre encara del 60% fixat per la UE. Les previsions que maneja el Govern parteixen de la hipòtesi d’un mercat del deute sense grans oscil·lacions, però és impossible excloure crisis futures en l’economia global.

La fixació de terminis i objectius respon a les perspectives de creixement de l’economia, superiors a les fetes per l’Airef, però el pla no entra en els mecanismes concrets per assolir-los. El ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, ha presentat el pla com un instrument que "garanteix la sostenibilitat dels comptes públics", però sorgeixen algunes incògnites sobre com podrà compatibilitzar-se la contenció de la despesa al mateix temps que és segur que creixin en almenys tres grans partides: sanitat, pensions i dependència. El Govern prepara la reforma fiscal promesa per rebre el cinquè pagament dels fons europeus, i hi haurà de reflectir el sentit dels canvis i la sostenibilitat de l’Estat del benestar. Però cal veure fins a quin punt altres partides que és de preveure que creixin en els pròxims anys, com Defensa, o els compromisos que es continuen assumint en matèria de finançament autonòmic i política d’habitatge, poden obligar a modificar altres prioritats i induir un debat social com passa en altres països d’Europa, cas de França, on la reducció del dèficit, cert que en xifres molt més fora de control, ha tensionat la política i el carrer.

La concreció del pla en mesures específiques obligarà a establir entre els diferents nivells de l’Administració –Estat, Seguretat Social, autonomies i ajuntaments– el repartiment dels objectius de dèficit, però sobre això no s’han donat a conèixer detalls. El fet és que el Govern està en plena negociació amb els grups de la majoria d’investidura per fixar els objectius de dèficit i deute per al període 2025-2027 i poder presentar els Pressupostos. Un procés que s’ha complicat amb el projecte de finançament singular per a Catalunya i amb la possible creació de noves figures fiscals, una cosa a què Pedro Sánchez s’ha referit en alguna ocasió. Perquè només un creixement sostingut pot permetre que l’ajust anual compromès davant Brussel·les sigui possible sense prendre decisions compromeses en els capítols d’ingressos fiscals o despesa pública. Una cosa que és més que arriscat donar per descomptat a tan llarg termini.