Editorial
El PP fa un pas endavant
Evitar la crispació i la inestabilitat no pot significar que s’alimenti la impunitat
En l’era de la transparència, el silenci no fa res més que alimentar la desinformació i afavorir, paradoxalment, les fake news. El juliol de l’any 2021, el llavors totpoderós ministre de Transports i secretari d’organització del PSOE, José Luis Ábalos, va ser fulminat de totes les seves responsabilitats per part de Pedro Sánchez, president del Govern, secretari general del PSOE i autor d’un llibre en el qual certifica que Ábalos i Koldo García van ser alguns dels principals aliments de la seva tornada al control del partit, primer, i a la presidència del Govern, després. Sánchez mai ha donat explicacions de per què va destituir Ábalos ni tampoc de per què el juliol del 2023 el va recuperar per a les llistes del Congrés. Sobre aquest silenci, s’han escrit posteriorment una concatenació de denúncies i d’informes policials que miren de dirimir si l’astronòmic creixement de l’empresa Soluciones de Gestión SL en plena pandèmia es va deure a una trama de corrupció amb epicentre en el Ministeri de Transports de la mà de Koldo, que era alt càrrec de confiança d’Ábalos. L’informe de l’UCO de la setmana passada va comportar l’ingrés a presó de l’empresari que presumptament organitzava l’esmentada trama, Víctor de Aldama, a propòsit d’una altra operació sota sospita, en aquest cas en la venda de carburants.
Fins aquí les actuacions judicials i els fets que se’n deriven. A partir d’ells, es disparen un altre tipus d’insinuacions basades en altres silencis que acumula el president del Govern en altres assumptes, com el misteriós aterratge de la vicepresidenta de Veneçuela a Barajas o les activitats professionals de la seva dona, dels quals mai ha donat explicacions concretes sinó respostes genèriques. Sempre assenyala el dit dels jutges o els mitjans que formulen les acusacions, però mai s’atura a analitzar la lluna de les sospites. Això és especialment greu en el cas d’Ábalos perquè és obligació del president del Govern retre comptes de les seves decisions.
Aquests silencis i aquestes greus acusacions judicials sumades a la inestabilitat parlamentària justifiquen el pas que va fer aquest dilluns el principal partit de l’oposició: la presentació d’una querella per corrupció parteix del PP contra el PSOE d’acord amb la informació de la qual es disposa en el dia d’avui. Sánchez ho podria haver evitat, simplement donant explicacions dels seus actes polítics, sense entrar en el terreny personal. El dubte és més sobre el moment que sobre el fons de la qüestió. ¿Ho fa ara el PP per la gravetat de la situació o per evitar-se una moció de censura a què alguns el volen empènyer més per acabar amb Feijóo que amb Sánchez? Certament que el que va fer el PSOE en casos similars que van afectar el PP no el faculta per donar lliçons. Però el PP també assumeix els seus riscos si això acaba en res. Tot i que per a això hi ha la justícia, per aclarir el que no se sap.
Aquest cúmul d’actuacions, el silenci del PSOE i la presentació de la querella ens empenyen inevitablement a un increment de la crispació i de la inestabilitat. Però evitar-les no pot significar en cap cas que s’alimenti la impunitat. En aquest tipus de casos, com ja va passar amb la Gürtel o amb els eros, més val pecar per excés que per defecte. I les coses s’han d’aclarir, per la via política o per la judicial.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
