Aquell carinyo de qui vostè em parla

Cal recordar que, en qualitat de ministre de Transport, l’avui diputat del grup mixt va amenaçar d’eliminar el descompte de resident per als avions dels ciutadans de les illes perquè s’estaven produint abusos, un tipus exemplar posant un poble sota sospita. El president va fulminar Ábalos sense miraments en una crisi de Govern, després el va fer fora del partit quan va esclatar el cas Koldo i ara ha dit que "no hi haurà impunitat". No sé a qui pot referir-se, amb els implicats principals ja aïllats, tot i que ja se sap que Sánchez no va de devocions profundes, tret de la que mostra per la seva dona. "Vull ser sincera. Jo he tingut algun contacte amb el senyor García, era assessor del ministre de Transport i no puc recordar el que vaig parlar amb ell", va assegurar Armengol en la comissió parlamentària del maig que indagava sobre aquest cas. Entre el "senyor García", o també "aquell senyor" i "d’acord, carinyo, et mantinc informada de tot" al mòbil d’una presidenta autonòmica hi ha un abisme pel qual estimbar-se. Potser molts ens perdem en empreses pantalles, els testaferros, les comissions, els procediments públics de compres i altres, però "carinyo" sembla inapel·lable. ¿Carinyo? ¿Com expliques carinyo? Cal elegir fins i tot per qui et deixes estimar.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Cop d’estat

"Paraula d’honor, quin riure, carinyo, Alfonso Armada. Ha passat set anys a la presó, se n’ha anat al seu palauet de Galícia i el paio mai ha dit ni una paraula. ¡Mai! En canvi, aquest altre està afluixant...", explicava Joan Carles I a Bárbara Rey en uns àudios publicats aquests dies per OkDiario, que dissipen els dubtes que quedaven sobre el seu paper en el cop d’estat del 23-F, i en què carrega contra l’excap de Casa seva, Sabino Fernández Campo. La vedet, la seva amant durant tres lustres, li preguntava sobre tot bitxo vivent com una professional i el gravava per extorsionar-lo. Tot i que l’amor veritable ni es compra ni es ven, va rebre a canvi del seu silenci 600 milions de pessetes de fons reservats i programes en televisions públiques. Tot un Estat enfangat per tapar els embolics de faldilles del monarca, i preservar la seva honorable imatge campechana. Diners públics malgastats, en vista de la seva abdicació i posterior exili al desert, i de la difusió de tots els materials. Que s’ha produït en un moment delicat, amb les memòries de l’emèrit a punt de publicar-se. Les haurà de retocar amb molt carinyo la seva biògrafa i amiga, Laurence Debray, que durant aquests dies l’ha visitat a la cort paral·lela de Sanxenxo.