Feijóo i una moció de censura
Durant els últims dies s’elucubra sobre una moció de censura que hauria de presentar Alberto Núñez Feijóo contra Pedro Sánchez. No es parla del moment, però sí de l’oportunitat que representaria quan la suma doni. Qui això defensa accepta que en aquest acord haurien d’entrar el PNB i JxCat, juntament amb Vox. Tots ells sumarien 182 diputats, per sobre dels 176 necessaris. Aquesta operació aguanta com se sosté un PowerPoint comptable. O sigui, a gust del consumidor. No obstant, aquesta possibilitat és inviable o gairebé inviable, que en política tot és possible i més.
No hi ha dubte que Pedro Sánchez té sobre la taula uns quants marrons delicats. El Govern pot ser que no els doni bola, però els dubtes sobre el cas Koldo, el frau d’hidrocarburs, el coneixement que tenia el president, el número u, sobre la irregular visita de la vicepresidenta veneçolana Delcy Rodríguez al seu pas per Barajas i, per enredar-ho més, l’estranyíssima història d’unes suposades bosses plenes de bitllets, uns 90.000 euros, que segons una font anònima van arribar a la seu del PSOE al carrer Ferraz, perquè tots aquests casos són com una explosió enmig de la debilitat parlamentària del Govern.
El que pugui fer Feijóo davant aquest escenari és una altra qüestió, i la moció de censura és la que té més trampes. Pot ser que el votant popular estigui fastiguejat d’aguantar un Govern irresponsable que ha anat reconduint els seus projectes segons les seves necessitats, però això no eximeix al PP de ser prudent a l’hora de triar estratègies. ¿Com gestionaria Feijóo una presidència obtinguda gràcies als independentistes de JxCat? És evident que, en un futur no tan allunyat, les dues formacions estan cridades a entendre’s malament, però dubto que aquest sigui el moment. No, fins que el partit de Puigdemont no s’aclareixi sobre què vol ser de gran.
Tampoc Junts sabria com digerir votar a favor d’un president al Congrés. L’última vegada que això va passar va ser amb el PDECat que, seguidament, va saltar pels aires. Així que ni d’una banda, ni de l’altra, és viable en aquest moment una moció de censura que destroni Sánchez.
Una altra qüestió és saber fins quan aguantarà el president aquesta situació d’assetjament. Mentre el PSOE li treu importància, la tempesta perfecta es va formalitzant. És allà on Feijóo hauria de tenir el seu joc preparat, i no perdre el temps en espectacles inútils amb la utilització de les víctimes d’ETA.
Els problemes més greus d’Espanya, a més de la comprensió lectora a les escoles, són l’habitatge i la immigració. En aquests temes pivoten les preocupacions dels ciutadans. ¿Quins projectes té el president popular per treballar en aquestes dues qüestions? Segur que algú del seu equip ha fet propostes interessants. La dreta europea hi treballa des de fa temps. ¿Té solucions per exposar en temps electoral? Les eleccions poden ser qualsevol mes. Perdre el temps en política es paga.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
