Vida estúpida i lletja

Mikhaïl Lvòvitx Àstrov

En una de les escenes més famoses de L’oncle Vània, de Txékhov, Mikhaïl Lvòvitx Àstrov, un metge rural, ensenya a Ielena Andrèievna, de qui està enamorat, l’obra que el fa sentir més orgullós. Es tracta d’una col·lecció de tres mapes que descriu l’estat de la regió al llarg de cinquanta anys. En el primer, hi ha tot de verd. Boscos on viuen ants i cabres, i un llac amb cignes i ànecs. I petites granges amb cavalls i una estesa de molins. Vint-i-cinc anys després, el bosc s’ha encongit i ja només ocupa una tercera part de la geografia acolorida. "Mirem ara l’actualitat", diu el metge. Es veu un mapa amb clapes de verds, sense continuïtat. El color que definia la presència dels animals pràcticament ha desaparegut. No hi ha granges ni molins. "Representa, per tant", afegeix Àstrov, "una gradual degeneració, que segurament serà completa d’aquí deu o quinze anys". A finals del segle XIX, el metge de Txékhov és un conservacionista que creu en la possibilitat d’un demà més amable, encara que ell no hi sigui per veure’l. Pensa que hauria valgut la pena sacrificar el bosc a canvi de carreteres i ferrocarrils, "si s’haguessin creat escoles i empreses", però resulta que la degradació és conseqüència de la pobresa, que empeny "l’home malalt, afamat i amb fred, a destruir-ho tot sense pensar en el demà, per salvar els seus fills". Txékhov, a pesar de la melancolia i la tristor que es desprèn en les seves obres de teatre, mantenia una visió optimista del futur. Per això també fa dir a Vània: "Els que viuran cent, dos-cents anys, després de nosaltres ens menysprearan per haver fet una vida tan estúpida i lletja; ells potser sí que trobaran el mitjà de ser feliços".

La degeneració no ve d’ara; la inconsciència envers el llegat que transmetrem, tampoc. Però fa cent anys el progrés es veia en forma d’una expansió general que havia de reduir "la vida estúpida i lletja" ¿Què els podríem dir als nostres avantpassats, quina felicitat hem dibuixat? El doctor William Ripple, professor de l’àrea d’Ecologia a la Universitat d’Oregon, és un dels principals impulsors del report sobre L’estat del clima, un document que fa anys que analitza l’evolució del canvi climàtic en el planeta. En l’informe del 2024, ha dit que estem immersos en una "abrupta convulsió climàtica que posa en perill la vida a la Terra, una situació terrible mai viscuda en la història de l’existència humana". I ha afegit que estem a tocar del precipici, "d’un desastre climàtic irreversible". Llegeixes el report i tremoles, perquè descobreixes que els científics ja no preveuen mesures per fer front a la tragèdia i evitar-la, sinó que aposten per un tractament pal·liatiu, "per limitar la magnitud de la calamitat". En els mapes del doctor Àstrov, si els dibuixés ara, veuríem desolació i inconsciència, en aquest cas en nom del progrés. Els que viuran després de nosaltres també ens menysprearan, per una vida encara més lletja i més estúpida. I potser ja no tindran l’oportunitat de trobar cap mitjà per ser feliços.

Inicia sessió 0 Comentaris