Zaplana no absol Ábalos

1
Es llegeix en minuts
Zaplana no absol Ábalos

L’Audiència de València ha resolt, com a mínim, un assumpte de nomenclatura. Eduardo Zaplana és l’arquetip de la corrupció del PP, però pecava d’impropi penjar-li aquesta etiqueta sense una sentència en contra. Van caure abans els seus deixebles avantatjats, com ara Jaume Matas. Una condemna a més de deu anys de presó en primera instància, per no parlar de multes duríssimes on més fa mal, obliga a denominar corrupte a seques l’expresident valencià. Va complir la seva consigna de "m’he de fer ric", ara en comença a pagar la factura. El nou ministre d’Aznar amb etiqueta penal no segueix entre els populars, només faltaria, però cal preguntar-se si subsisteixen els mecanismes que ja l’han portat a la presó. L’aznarisme va arribar per curar el felipisme podrit, pel que sembla a força d’empitjorar-lo.

Zaplana va deixar de ser president valencià el 2002, així que la condemna arriba un segle després dels fets, quan les bateries de l’actualitat apuntaven cap al seu col·lega ministerial José Luis Ábalos. El PSOE ha explotat de manera vergonyosa fins i tot la retirada de Rafa Nadal, per protegir Pedro Sánchez. L’estratègia fàcil de recórrer al conservador acabat de condemnar per cobrir-se púdicament tampoc funcionarà.

Notícies relacionades

Simpàtics de llengua solta

Zaplana no millora les posicions d’Ábalos, les agreuja. Torna a la població el fàstic davant de l’aprofitament de fons públics pels polítics, vigent en les preocupacions recollides per les enquestes. En els dos casos, la condemna és el de menys, davant de la confirmació d’un zaplanisme transversal que podia recaptar amb la mà dreta mentre dialogava amb l’esquerra. És difícil no fantasiejar la simetria amb les despeses pagades al ministre socialista de Foment. També comparteixen l’estirp de dos tios simpàtics de llengua solta, convençuts que la seva retòrica els protegeix de tot mal. De fet, la intercessió de Zaplana va rescatar algun dels seus col·legues al Suprem, però ara afronta una missió més difícil. Ha de salvar-se a si mateix sense favors que oferir, el bipartidisme ha de ser petri si resisteix Zaplana o Ábalos.