Que car que és ser racista

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Continuem parlant de números. Aquestes 16 persones, desorientades, convertides en espectacle polític i periodístic, queden reduïdes a una dotzena. Dues han de ser tornades a Itàlia per ser menors i dues més perquè presenten vulnerabilitat extrema. Les 12 restants queden detingudes a la fortalesa. Barracons prefabricats en un lloc inhòspit i set metres de tanques d’acer per recordar-los que no tenen un lloc al món. L’uniforme obligatori, una humiliació més. Un periodista va preguntar si era de color taronja (moda made in Guantánamo). També podia haver inquirit si era un pijama de ratlles. És negre, com no podia ser de cap altra manera. Un jutge italià té 48 hores per decidir el destí dels 12 interns. El que vingui després és incert.

Si el sistema es regularitza, la fortalesa aviat quedarà saturada. Si la idea és copiada per altres països de la Unió Europea, la distopia ja és una realitat. Una UE envoltada de tètrics camps de deportats i habitada per una població envellida, empobrida, temorosa i roïna. Sense prou treballadors per mantenir el sistema de benestar, que desviaria ingents partides del pressupost al negoci de la seguretat (que tornarà paranoica una majoria i enriquirà una minoria) i massa mesquina per preguntar-se el que passa darrere d’aquells set metres de tanca. La factura caríssima del pla de Meloni és el preu de la pedagogia. Per als migrants, però, sobretot, per a nosaltres. Educar en racisme surt caríssim.