Protegir els denunciants anònims

El fet que la querella del PP s’hagi fonamentat exclusivament en les aportacions anònimes abocades a través d’un mitjà de comunicació i que, a més, no s’hagi aportat més prova que la mateixa informació periodística, ha portat diversos membres del Govern no només a desacreditar la iniciativa i el mitjà en el qual s’ha publicat la informació sinó també a qüestionar la veracitat i fins i tot la mateixa existència dels denunciants anònims. Una reacció poc congruent amb el que estableix la llei reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i lluita contra la corrupció. Una llei, fruit de la transposició d’una directiva europea, que assumeix que la col·laboració ciutadana resulta fonamental per impulsar investigacions, que accepta la idea que les comunicacions anònimes són fonamentals per combatre la corrupció i que considera que les persones denunciants mereixen una protecció especial davant el risc de represàlies. I que a més, en el seu propi preàmbul, al·ludeix a "la importància dels denunciants com a fonts importants per als periodistes d’investigació i crucial per salvaguardar la funció de guardià que el periodisme d’investigació exerceix en les societats democràtiques".

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

No obstant, és necessari assenyalar que la llei està especialment concebuda per protegir les persones que detecten i denuncien irregularitats en un context laboral i professional davant les possibles represàlies que poguessin patir en aquest entorn per efectuar la revelació. I aquesta és una condició que, en aquest cas concret, no es dona amb exactitud. Més aviat, segons es desprèn de les informacions publicades, qui aporta la informació de les accions susceptibles de ser constitutives de delicte sembla ser algú implicat en la trama. La llei, a més, determina quins són els canals, interns o externs, i els procediments per denunciar les presumptes irregularitats, i no sembla tampoc, almenys pel que se sap fins ara, que en aquest cas la revelació pública de la informació s’hagi produït per cap d’aquests cursos sinó que s’ha realitzat a través de la premsa. Aquesta circumstància, no obstant, no invalida la denúncia. Al contrari, ja que la mateixa llei considera la premsa un canal legítim per dur a terme de manera anònima revelacions públiques en matèria de corrupció o sobre irregularitats, entenent que això forma part de l’exercici de la llibertat d’expressió, mentre reconeix que les persones que ho fan són mereixedores de protecció i que l’anonimat ha de mantenir-se.

Correspon ara a la justícia determinar si les informacions aportades són prou rellevants com per obrir una investigació de la qual es pugui derivar un procediment judicial i si es donen les condicions per mantenir l’anonimat. Però amb independència de si la querella prospera o no, o fins i tot de si darrere de la revelació pública hi subjau la recerca d’un benefici particular per part dels denunciants, cal recordar que les denúncies anònimes, i així ho recull la mateixa jurisprudència del Tribunal Suprem en concordança amb la legislació europea i espanyola, són eficaces per descobrir pràctiques delictives. Per això, un Govern que es diu compromès amb la regeneració democràtica i amb la lluita contra la corrupció hauria de deixar de parlar de notícies falses i de fang i esperar que sigui la justícia la que parli.