Armes en mans de menors

1
Es llegeix en minuts
Armes en mans de menors

Aquí una servidora ha tingut la immensa sort de poder estar sense mòbil durant dues setmanes. Abans que me’l traguessin de les mans, creia fermament que cauria en un pou d’angoixa i desesperació profunda, però la realitat és que ha passat el contrari. He guanyat llibertat, pau mental i he llegit més que en els últims sis mesos. L’ansietat no només no ha arribat, sinó que ha desaparegut per complet. Era com viure en un estat de meditació màxima. El primer dia després d’haver-lo recuperat vaig tenir insomni, el segon ansietat i el tercer vaig veure a la tele un programa que em va horroritzar: Salvados. Redes Sociales: La fábrica del terror. Van entrevistar l’exdirectiu de Meta, Arturo Béjar, que explicava com l’empresa va ignorar els terribles efectes que les xarxes socials tenen en els usuaris, i que van obligar Mark Zuckerberg a disculpar-se públicament. Es va disculpar, però la cosa va seguir igual o pitjor. Prova d’això són els moderadors de continguts, obligats a veure material extremadament violent i pertorbador. Mutilacions, tortures, assassinats o suïcidis, entre altres barbaritats.

Vist el programa, no puc evitar pensar en els meus nebots de 6 i 9 anys, que, de moment, no tenen mòbil ni consoles. Però, ¿fins quan podrem aguantar-los així? A nivell educatiu, la llei orgànica de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència (LOPIVI) esmenta la importància de protegir els menors, però no imposa límits concrets al temps de pantalla ni sanciona els directius de les xarxes que no només ho permeten, sinó que manipulen de manera intencionada els menors i no tan menors, fins arribar al ciberassetjament, la depressió, l’ansietat i, en el pitjor dels casos, el suïcidi, que ha augmentat escandalosament des del naixement de Facebook, el 2004, i d’Instagram, el 2010. Vull pensar que, en uns anys no molt llunyans, els mòbils estaran prohibits, igual que ho està l’alcohol i el joc en els menors d’edat. I que ens emportarem les mans al cap pensant: ¿recordes quan els nens tenien mòbil amb 12 anys? ¡Quina barbaritat.