El cas del llaç groc

Aquell relat, més rústic que urbà, es va voler construir contra el gran pacte constitucional de 1978 i amb la devaluació de l’autonomisme. Malgrat tot, sempre cal respectar les institucions públiques, fins i tot quan no es respecten a si mateixes. És una qüestió tan formal com moral. I s’han esllanguit els llaços grocs. Centenars de milers de ciutadans de Catalunya caminen buscant el tros de mirall trencat que els permeti identificar-se com el que són, han estat o volen ser. Potser va canviant, amb més sentit, l’espai simbòlic de Catalunya.

Notícies relacionades

L’error convergent

Talent Arena, formant talents digitals

Va haver-hi fins fa molt poc temps presidents de la Generalitat que, en la seva condició de representants de l’Estat a Catalunya, pretenien abolir el sistema constitucional de 1978. En conseqüència, l’independentisme va disposar de la presumpta absència de l’Estat de Dret per considerar persona non grata Felip VI. Gaziel veia com un carreró sense sortida plantejar que el problema de Catalunya és un sentit exclusiu de nacionalisme, una lluita entre dues nacionalitats del mateix grau, una opressora i l’altra oprimida. Tanta dissonància institucional va acabar no disposant de més energia que la força negativa de la deslleialtat. El mantra independentista s’ha fet residual.

Com era previsible, la significació de la Corona perdura, a pesar dels torpedes. L’objectiu era clar: com va dir l’eminent jurista italià Gustavo Zagrebelsky, aniquilar el moment fundacional el que fa és erosionar la Constitució. La monarquia hispànica preserva totes les legitimitats que es puguin reclamar, prestigi internacional i la suma de dos elements argumentals: el monarquisme de raó i la monarquia incrementada per l’aval de l’experiència històrica, com el catalanisme històric que va representar Francesc Cambó. Amb la visita d’Alfons XIII a Barcelona el 1902, la Lliga es va equivocar pensant que la ciutat romandria amb les persianes tancades per manifestar la falta d’entusiasme monàrquic. Va passar el contrari: el poble de Barcelona va expressar la satisfacció per la presència del rei. Llavors la intuïció política de Cambó va encertar fent un gir a la situació i expressant davant el monarca les inquietuds de la societat catalana. És a dir: el polític s’adaptava a la realitat de la societat i això el convertia en el seu millor representant. Fins i tot amb problemes en la família reial, la Corona ha garantit la convivència hispànica en les fases de més tensió. Recentment, el Rei va rebre el president de la Generalitat i és acollit a Barcelona amb aplaudiments. El significat de 1978 perdura.