Concentració bancària
L’art de la seducció del BBVA i Sabadell
Predir avui el resultat d’aquesta opa hostil de guant blanc és impossible. Cap entitat afluixarà la corda així com així. Encara hi haurà sorpreses
Han passat ja cinc mesos des que es va anunciar l’opa hostil llançada pel BBVA sobre Banc Sabadell. Desde llavors, dia sí, dia també, els principales responsables executius de les dues entitats apareixen en fòrums i jornades de diferent índole per anunciar les seves posicions i compromisos. Les presentacions de resultats trimestrals també els han servit per continuar augmentant el dividend i les seves projeccions per a pròxims exercicis. Es deixen veure com mai per intentar convèncer els seus empleats, accionistes i clients que la seva opció és la millor. Carlos Torres, president de l’entitat basca, anunciava a Barcelona aquesta setmana que petites i mitjanes empreses (pimes) i empreses emergents es veurien beneficiades de l’operació i que el crèdit per a les empreses catalanes augmentaria fins en 5.000 milions, perquè Catalunya és molt important per al seu negoci.
Cal recordar que la presència del BBVA a la comunitat té un interessant passat. L’antic Banc de Biscaia (abans de fusionar-se amb el Banc de Bilbao) va comprar el 1984 la trencada Banca Catalana, fundada, entre d’altres, per Florenci Pujol, pare de Jordi Pujol. Ja a aquest segle, BBVA integrava sis de les antigues caixes catalanes, que van anar caient com un dòmino com a conseqüència de la crisi iniciada el 2008 i que s’havien concentrat a Unnim (Sabadell, Terrassa i Manlleu) i Catalunya Banc (Caixa Catalunya, Manresa i Tarragona).
Notícies relacionadesSi per al BBVA ser més gran és una garantia d’èxit i solvència per als seus clients i accionistes, Sabadell ha marcat una estratègia centrada en la pluralitat i la llibertat d’elegir banc. La seva menor mida com a garantia de millor servei i més qualitat. Des del banc encara presidit per Josep Oliu, degà en la presidència de la banca espanyola, s’han utilitzat els seus històrics llaços amb les pimes. En la seva defensa argumenten que una de cada dues pimes catalanes treballen amb el Sabadell, igual com una de cada tres en el conjunt d’Espanya. Atès que una empresa treballa de mitjana amb tres entitats financeres, aquelles que ho fan amb BBVA i Sabadell perdran capacitat d’obtenir crèdit, si aquestes dues entitats s’uneixen. La raó, argumenten des del banc vallesà, és que obligaria a reduir concentració de riscos i reduir línies de crèdit. Com més competència, millor per al client.
Predir avui el resultat d’aquesta opa hostil de guant blanc, en què les pugnes dialèctiques i ironies diverses practicades per uns i d’altres han sigut d’una estimable elegància, és impossible. El temps, a falta dels dictàmens dels organismes oficials, juga a favor del Sabadell. Convèncer amb arguments els accionistes minoritaris i els fons d’inversió continua sent l’objectiu. Que el BBVA millori l’oferta és encara possible. Ningú està disposat a afuixar la corda així com així. Hi haurà sorpreses.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
