Les baixes laborals flexibles

Un problema amb múltiples causes, com la baixa inversió en atenció primària, el desaprofitament de la xarxa sanitària pública i privada, com les Mútues Col·laboradores, la burocratització dels processos d’alta i baixa, etc. Si considerem que a Catalunya el 2023 gairebé el 54% de les baixes provenen de dos grans grups de patologies del sistema osteomuscular i connectiu o salut mental, i que el 75% van ser de menys de 15 dies i el 53% de menys de 3, sembla estrany que no s’adoptin mesures de xoc. Darrere hi ha la recuperació de persones i és possible millorar-la amb una millor gestió. S’evidencia, doncs, la necessitat d’implementar canvis que permetin una gestió més eficient de les baixes laborals. En aquest context, la proposta de la ministra Saiz representa un primer pas en la direcció correcta. Diversos països ja faciliten una reincorporació gradual de persones treballadores, fet que aconsegueix no sol una recuperació més ràpida, sinó també reduir els costos associats a les baixes, i són vistos com a positius.

Aquestes baixes flexibles molt esteses a la UE es basen en la progressivitat de la incorporació. La possibilitat d’alta voluntària, acordada amb el facultatiu, per a la incorporació de la persona abans dels terminis previstos i sempre que l’estat de salut ho permeti i que aquesta reincorporació no endarrereixi la recuperació, amb possibilitat de tornar a la baixa en cas de deteriorament de la salut. També hi ha sistemes de reincorporació a temps parcial. Això és útil per als treballadors que poden dur a terme tasques sense comprometre la seva recuperació, com s’aplica a Finlàndia i Noruega. O els mecanismes de gradualitat amb l’increment progressiu de les hores de treball a mesura que es recupera la capacitat laboral, com a Alemanya i Suècia, o els plans progressius acordats entre empresa i persones treballadores de Dinamarca. Així mateix, es promouen mecanismes de reincorporació flexible, adaptant tasques o horaris.

Aquests aporten beneficis de tot tipus perquè la progressivitat afavoreix el testatge del retorn i la flexibilitat genera confiança en les persones i les empreses. A Noruega s’estima que aquesta flexibilització comporta una reducció del 20% de la durada mitjana de les baixes. A Finlàndia, l’alta parcial ha reduït els costos associats a les baixes entre el 15% i el 30%. A Alemanya, mantenir certa activitat durant la recuperació de manera parcial comporta que la taxa de reincorporació definitiva sigui un 25% més ràpida. Evidentment, els treballadors no es reincorporen de manera prematura i amb risc, sinó que ho fan sempre supervisats pels professionals mèdics, així es valida la compatibilitat amb la salut i es garanteixen els ingressos.

Notícies relacionades

L’art de la seducció del BBVA i Sabadell

¿Ets més masclista o racista?

Per què, si tenim exemples per seguir, diagnosis que compartim al voltant dels dèficits del sistema de salut o de desaprofitament d’infraestructures, hi ha qui s’entesta a polaritzar el debat?

Sembla que la postveritat es vol apoderar del relat de la sensatesa. La ministra, que no fa sinó proposar coses que ja existeixen i funcionen, ha decidit entrar en un debat que semblava políticament incorrecte i és un camí en què haurem de seguir aprofundint. La falta de valentia en la política i la polarització endarrereixen la gestació de consensos i, en aquesta qüestió, té impacte en les persones, les empreses i la competitivitat de l’economia.