Preparant-nos per a la cimera del clima

El negacionisme del canvi climàtic ha quedat superat per la constatació dels seus efectes. D’una manera o altra, tota la població mundial n’està patint l’impacte. Des de les grans fams i els fenòmens atmosfèrics més extrems que provoquen migracions fins a l’increment del cost de la cistella de la compra, la necessitat de condicionar les llars i la reconsideració de torns laborals. Una infinitat de qüestions que trastoca les nostres vides, les conseqüències de les quals estan interrelacionades.

L’impacte del canvi climàtic és global, tot i que les seves manifestacions varien segons els territoris. Només a Espanya podem constatar diferents repercussions. L’augment de la temperatura –afegit a l’escassetat de pluja– està darrere de la sequera severa que pateix Catalunya. Aquests graus de més també estan canviant el clima de la costa atlàntica i provoquen temperatures mai vistes. Els extrems són encara més accentuats a l’altiplà central, amb temperatures abrasadores que posen en risc àmplies zones agrícoles. Al sud, el risc de desertificació és molt elevat. L’amenaça és important, ja que allà és on es concentren gran part dels cultius que arriben al conjunt d’Europa.

El nivell del mar també està augmentant. A la costa mediterrània, per exemple, s’està menjant les platges. També està afectant platges emblemàtiques del nord i es tem que, a aquest ritme, amenaci a finals de segle infraestructures costaneres, ports i ciutats com Vigo i Bilbao. A les illes, a l’erosió de la costa s’hi sumen temporals marins cada vegada més violents. Tot això amenaça la pesca i el turisme.

Espanya està cada cop més exposada a les amenaces climàtiques. Els efectes són palpables. Les prediccions són molt preocupants. Negar-ho és impossible, però deixar-se portar pels missatges apocalíptics només genera ràbia i impotència. Hi ha possibilitats de salvar el món. Els reptes són majúsculs, les dificultats són moltes, especialment la de posar d’acord líders mundials amb interessos contraposats, però és l’única alternativa. Ja s’han fet alguns passos en què cal perseverar.

Els dies 11 i 12 de novembre, els governs de tot el món es tornaran a reunir en la cimera del clima de Bakú (COP29) per discutir com aturar l’avenç de la crisi climàtica i ajudar els territoris afectats. Lluny de ser entesa com una cita erma maquillada amb frases grandiloqüents sense cap efecte concret en la situació, cal reconèixer-la com un autèntic fòrum de debat que, malgrat les dificultats, és capaç d’entaular negociacions sobre el clima i treballar de manera coordinada a nivell internacional. Els avenços són lents, però n’hi ha. També són el lloc on activistes i associacions poden contribuir en el debat per construir una societat més justa i sostenible.

Aquest any, tot apunta que el gran tema de debat serà el finançament climàtic. L’objectiu és triplicar les renovables el 2030. Si es compleixen els plans existents serà possible acostar-se al seu compliment, però falta una empenta política. La Xina, els EUA, Alemanya i Espanya encapçalen els plans de creixement, mentre que l’Àfrica encara té un ritme molt lent. El nostre país es troba en la trajectòria correcta, però necessita aplicar reformes ràpides. S’hi pot aprofundir i fer-ho des del compromís i la solidaritat. El canvi climàtic ens afecta a tots.