El Barceló del Barça
Joan Laporta y Miquel Barceló ante el cartel del 125 aniversario del Barça. /
Fa uns dies es va presentar a la premsa el cartell oficial del 125 aniversari del Futbol Club Barcelona. Es tracta d’una obra del prestigiós pintor Miquel Barceló. En aquest acte, i davant un eufòric Jan Laporta, el pintor va retirar la tela que cobria el seu cartell i que a ningú va deixar indiferent. Vaig veure aquell moment per la televisió. Em trobava acompanyat d’altres persones i quan es va descobrir el quadre alguns van esclatar a riure, sorpresos per aquella proposta tan "rupturista". El quadre és vistós, però no sé si és el que un s’espera d’una obra commemorativa per a una entitat com el FC Barcelona. No discutiré, Déu me’n guard, la qualitat artística del que ha pintat Barceló, però sí que m’atreveixo a opinar, perquè si bé tot és opinable, l’art encara ho és més.
Al descobrir el quadre algú amb qui estava en aquell moment va preguntar amb ironia si l’havien vandalitzat, si aquells traços nerviosos obeïen a un incident. Evidentment que no, pel que explica l’autor li va costar moltíssim acabar-lo, i fins i tot va arribar a creure que no ho aconseguiria, atesa la complexitat de l’encàrrec.
Per sort, el club té ara una obra d’un artista premiat i valorat, tant en l’artístic com en l’econòmic. Però ja els dic: no m’agrada, crec que la meva condició de soci em permet qüestionar-la. Ja sé que criticar les obres d’artistes tan genials com Barceló per a alguns és un sacrilegi, però de la mateixa manera que hi ha molta obra de l’artista que em sembla impressionantment bonica, aquesta, què volen que els digui. No m’agrada.
La percepció en l’art no és únicament un acte intel·lectual sinó també emocional, i aquest quadre no m’emociona.
Al veure’l, per la meva condició d’humorista, se’m van acudir algunes facècies pot ser que fins i tot gracioses, però no les vaig fer. Riure’s d’alguna cosa perquè no t’agrada és massa bast i de poca educació artística.
Dit això, no puc evitar acabar amb una frase de Maiakovski, poeta i dramaturg rus, que va dir que "l’art no és un mirall, per reflectir el món, sinó un martell amb el qual colpejar-lo". Barceló, sens dubte, l’ha colpejat i el felicito.
