Els dinosaures dels mitjans de pagament
Els avantatges competitius de les solucions dominants els donaran prou temps per adaptar-se i evolucionar
Els dinosaures dels mitjans de pagament
El món dels mitjans de pagament ha estat, des de temps immemorials, dominat per quatre dinosaures poderosos: l’efectiu, les transferències, les targetes i els xecs. En l’actualitat, noves espècies de tot tipus estan sorgint i amenaçant de substituir-los.
Les noves espècies prenen diverses formes: plataformes en què altres espècies poden prosperar (com els ewallets, pagaments directes com Bizum), pagaments segurs com Paypal, espècies noves com les criptomonedes o, fins i tot, transformacions d’altres espècies com les CBDC (monedes digitals dels bancs centrals). Algunes de les noves espècies prosperen en territoris poc explorats (economies en desenvolupament), com ara M-Pesa, Upi i Pix, mentre que d’altres creixen sota les empentes dels dinosaures (fintechs).
En aquesta amalgama evolutiva han aparegut grans èxits, com Upi i Paypal. Però també hi ha hagut grans fracassos. ¿Algú recorda Libra, de Meta? Se’ns va vendre que "reinventaria els diners". ¿I l’eterna promesa de les criptomonedes? Van tenir un bon bany de realitat amb el col·lapse de la plataforma FTX. Però la majoria de les espècies estan encara en uns llimbs evolutius, sense futur clar, com passa amb les CBDC.
¿Han de témer alguna cosa els grans dinosaures? Dues espècies, l’efectiu i els xecs, ja han patit el seu meteorit amb la pandèmia i estan desapareixent al món occidental (tot i que l’efectiu continua molt present al món en desenvolupament). L’efectiu i els xecs estaven llestos per extingir-se, a causa de l’excessiu cost de la seva gestió, que alguns estudis estimaven en el 0,5% del PIB.
La resta dels mastodonts sembla que gaudeixen d’una salut excel·lent. Actualment, a Europa i Amèrica del Nord el 95% de les transaccions sense efectiu es fan a través de transferències o targetes, i només un 5%, en nous mitjans de pagament digitals. A més, tot i que les fintech de mitjans de pagament van arribar a suposar el 15% dels valors borsaris financers, actualment només assoleixen el 10%.
I és que els mitjans de pagament dominants tenen grans avantatges evolutius (competitius). Un motiu és el costum d’ús i la percepció de risc dels usuaris cap a les noves iniciatives. Un altre factor és que són eficients i barats per a l’usuari, per ser el punt d’entrada per a altres serveis financers més rendibles com les assegurances, fet que permet subvencionar-los. Una altra causa són els excel·lents esquemes de fidelització. Però la raó més important és, sens dubte, l’economia de xarxa. Els grans de les targetes (Visa i Mastercard) són presents a totes les butxaques, cosa que fa que tots els comerços les acceptin, fet que reforça de nou el seu atractiu per als usuaris. És difícil trencar aquest cicle, encara que les noves solucions siguin molt innovadores.
¿Quin pot ser el resultat d’aquesta batalla evolutiva? Potser, com molts articles postulen, els nous entrants acabaran desplaçant els dinosaures per tenir més agilitat i adaptabilitat. Potser tindrem un nou meteorit en forma, per exemple, de nova regulació (com està passant en les targetes de crèdit amb les taxes dels comerços). També és possible que hi hagi simbiosis de noves espècies amb les antigues, com passa amb els ewallets de Google o Apple amb les targetes de crèdit.
Notícies relacionadesSegons la meva opinió, els avantatges competitius de les solucions dominants els donaran prou temps per adaptar-se i evolucionar, mantenint el domini del món dels pagaments. Visa i Mastercard estan reaccionant molt ràpidament, amb iniciatives blockchain i de tokens i diverses adquisicions estratègiques. Això no vol dir que algunes de les noves solucions sobrevisquin a nous territoris, en vetes concretes o com a complements de les ja existents.
Aquesta analogia juràssica em porta al cap una anècdota que no convé oblidar. Durant l’etapa inicial d’Internet, Bill Gates va dir: "Els bancs minoristes són dinosaures. La bancarització és necessària, els bancs no". N’hi ha prou de mirar el panorama bancari actual per veure com els dinosaures s’han adaptat i continuen dominant en el seu sector. Amb els mitjans de pagament és probable que visquem un escenari similar.
