1
Es llegeix en minuts

Tothom engreixa la cita al seu aire i la versió original ja s’ha diluït, però la broma maquiavèl·lica de Giulio Andreotti continua essent vigent. I això que Andreotti –que jo sàpiga– no pensava en ERC quan va pronunciar aquella famosa gradació de les relacions polítiques. "Hi ha amics íntims, amics, coneguts, adversaris, enemics, enemics mortals i… companys de partit". Aquesta versió és la canònica i és quasi segur que l’estadista intrigant l’hauria reblat amb una referència a ERC si hagués estat al dia de les trifulgues del partit a les portes del congrés que ha de decidir la nova direcció.

No sé qui va tenir la brillant idea de retardar fins al 30 de novembre la magna reunió dels republicans, però el cert és que encara queda més d’un mes perquè les diverses faccions continuïn la gresca, amb espectacles ben poc edificants que fins i tot posen en perill la pròpia existència del partit tal com l’hem conegut fins ara. Queda molt, encara, per a tot tipus de batusses, insults, sarcasmes, desqualificacions, acusacions de traïdoria i atacs personals.

Les antigues disputes caïnites (un clàssic d’ERC) quedaran en no-res davant una deriva que de ben segur afectarà el futur dels republicans, enfrontats com a molt més que "enemics mortals".

Notícies relacionades

L’altre dia, Marta Rovira apel·lava a la trajectòria d’ERC com un referent incomparable. No hi ha cap partit al país que tingui un segell històric com el que van fundar Macià i Companys. Vaig entendre, però, que la referència de Rovira en el comiat com a secretària general ("ERC és més que un partit; de fet, és patrimoni del país") s’assemblava a la necessitat ineludible de salvaguardar una església romànica mig enderrocada, amb notables frescos i una portalada magnífica.

Amb els intents "d’evitar una trencadissa", en el fons hi havia la percepció d’una crida per conservar el monument. Hi ha una altra lectura: el perill, cert i tangible, que ERC, després del congrés, esdevingui justament això: una antiga edificació inclosa en el catàleg raonat de monuments patriòtics.

Temes:

Marta Rovira