Àgora
¿Es mor el moviment associatiu català?
El sector ha de comptar amb el suport de les polítiques públiques
El sector no lucratiu i el món associatiu, a més de prestar serveis, són instruments privilegiats per canalitzar la participació dels ciutadans i poder escoltar persones i col·lectius, amb l’objectiu de fer arribar aquestes inquietuds als representants polítics i les institucions. És una manera d’enfortir la democràcia, no relegada exclusivament a la votació periòdica. Genera vincle i cohesió social. Per exemple, en un esplai, joves d’orígens diferents se senten implicats en la vida dels nens i nenes i dels seus barris, aportant propostes i participant activament en la seva dinamització.
En el context social complex que vivim, ple de reptes, facilitar la trobada de persones diverses ha de ser prioritari, per millorar la comprensió mútua, la convivència i la cohesió social, i no deixar espai al rebuig del diferent, sovint instrumentalitzat. Ara bé, si volem que aquest sector no lucratiu sobrevisqui, el paper de la societat civil ha de ser reconegut i potenciat. I les polítiques públiques han d’estar orientades a aquest finalitat. Almenys hi ha dues actuacions que caldria revisar.
D’una banda, és bàsic que les subvencions s’orientin, a més a més d’a la prestació de serveis, al suport al funcionament de les entitats. Potenciar la seva dinàmica interna, captació i animació dels participants. La seva funció social mereix suport, si bé és necessari trobar mecanismes de verificació.
I, d’altra banda, cal abordar la simplificació administrativa. Sovint, entitats petites, sense treballadors o amb pocs, són tractades com si fossin empreses mercantils consolidades, sotmeses a normatives pesades que comporten la dedicació a aquestes tasques de recursos i persones de les quals no disposen. Obligacions en l’àmbit fiscal, comptable, de protecció de dades, de transparència, prevenció de riscos, laborals o de voluntariat, de la societat de la informació, a més de les específiques que poden tenir en funció de la seva activitat si demanen subvencions o reben donatius. Tot això limita i desanima el fet de tirar endavant entitats.
A França aquesta qüestió ha arribat al seu màxim nivell, a través del crit El moviment associatiu es mor, una campanya que l’any passat va aconseguir generar una sèrie d’actuacions per millorar aquesta situació. Van en diverses línies: la reforma de la legislació per modificar les condicions i garantir una protecció més gran de drets, més suport financer focalitzat en les seves pròpies activitats, campanyes de sensibilització social sobre la importància de preservar el seu espai, i mantenir un diàleg permanent amb el sector.
Si volem tenir un país cohesionat, on puguem ser i viure junts, el paper de la societat civil, i en particular del sector no lucratiu, és imprescindible. Democràcies fortes demanen finançar l’estructuració de l’interès general. Facilitar l’escolta i la participació de tots els col·lectius, a través d’entitats sòlides i viables que puguin encarrilar propostes per millorar la vida de les persones i les nostres relacions, ens farà més humans, però també més competitius.
