La recepta populista

Cristóbal Montoro, el que fos ministre d’Hisenda, admetia que va mentir el PP de Mariano Rajoy quan va derrotar Alfredo Pérez Rubalcaba per majoria absoluta prometent abaixar impostos. El primer que va fer el PP, al comandament, va ser apujar-los. És clar que eren mals temps. Finals del 2011, en plena tempesta per la crisi de les hipoteques subprime. Com aquell qui res, Feijóo ha aixecat una ovació quan s’ha presentat davant el plenari del Congrés de l’Institut de l’Empresa Familiar prometent abaixar impostos a les empreses i treure el de successions i donacions, que és de competència autonòmica. Tot en la línia que capitaneja la lideressa Ayuso.

Deixem ja dit que suprimir l’impost de successions i donacions té poc a veure amb el liberalisme, com ja va apuntar Adam Smith. Casa poc amb el fet d’afirmar tot seguit la màxima d’una Espanya on "l’esforç tingui un just preu". I pot funcionar el dúmping fiscal d’unes comunitats contra les altres. Vist des de la responsabilitat del Govern central, ¿en què millora això l’economia nacional? Una altra qüestió és un impost de successions i donacions confiscatori com el que en algun moment va plantejar el tripartit a Catalunya, que després va rectificar.

Notícies relacionades

Les patates fregides del McDonald’s

Els biaixos del dolor

Centrar la recepta econòmica a rebaixar impostos –davant de l’empresariat– ignorant el problema més gran d’Espanya, que són els baixos salaris, és pur populisme tot i que sigui aquesta una paraulota que, tal com diu l’uruguaià José Mujica, s’utilitza amb massa lleugeresa.

El problema d’Espanya no rau en el discriminatori impost de successions i donacions. Ni en el de patrimoni (on regeix) ni en l’impost de societats per molt que en pugui ser discutible el tipus. El problema apressant són els baixos salaris, que repercuteixen en una problemàtica, entre d’altres, que Feijóo va ignorar: el preu de la vivenda i els lloguers. Aquest sí que és un problema greu. De fet, la conseqüència d’un problema principal, uns salaris per sota de la mitjana europea, 18,2 euros per hora davant de 24. Per 28,7 França o 31,6 Alemanya.