Editorial
Salut mental a la universitat
Relacions de poder i dubtes sobre el futur professional creen un entorn específic de desgast emocional
Fa uns mesos, en les jornades biennals de la Xarxa Catalana d’Universitats Saludables, les universitats es van fer ressò d’un estudi sobre la salut mental impulsat conjuntament amb el Departament de Recerca i Universitats. Les xifres són altament significatives i pot ser que fins a cert punt sorprenents en qui consideri que hi ha entorns que no haurien de ser tan proclius als problemes derivats del malestar emocional. El cert, no obstant, és que no hi ha institució, comunitat o grup social que pugui lliurar-se’n. En aquest cas, en referència concreta a l’alumnat de l’educació superior, independentment de les diverses procedències i situacions econòmiques, els percentatges són preocupants. Segons l’estudi, el 42% dels estudiants universitaris catalans mostra símptomes d’ansietat; el 46%, de depressió; i el 5% manifesta conductes suïcides. En aquesta mateixa prospecció, el 24% presenta símptomes de trastorns de la conducta alimentària i el 34% de TDAH.
Les causes poden ser molt diverses i haurien d’analitzar-se amb summa cura: des dels efectes de la pandèmia en diverses promocions que van veure com es diluïa la vida al campus fins a la falta de perspectives laborals, la sensació d’estar cursant estudis sense futur professional, passant per les crisis pròpies de l’edat postadolescent o, en un altre ordre de coses, situacions d’assetjament o discriminació sexual i laboral. En aquest cas, els problemes detectats de salut mental superen l’estricte camp de l’alumnat i s’instal·len en tota la comunitat universitària: professors i personal d’administració i serveis. La universitat és un microcosmos en el qual es reflecteixen les conductes generals de la societat. Però de vegades aquestes es veuen agreujades per realitats específiques, com unes relacions de poder sobre investigadors, estudiants de postgrau i professors en situació d’eterna provisionalitat en el si d’una organització jerarquitzada que poden derivar en desgast de la salut mental dels que les pateixen, i fins i tot en conductes abusives, com ha anat denunciant el moviment #MeToo a la Universitat.
El Consell Interuniversitari de Catalunya acaba d’aprovar el seu nou Pla d’Inclusió i Diversitat a les Universitats Catalanes, un document que va més enllà de les iniciatives aïllades d’alguns centres més sensibilitzats i marca les línies mestres a seguir en tot el sistema universitari, públic i privat. La creació aquest mateix curs d’una "xarxa de refugis blaus", definits com "zones de seguretat i confiança en les quals les persones amb malestar emocional poden recuperar la calma" i inspirats en els punts lila, i l’obligatorietat de participar en cursos contra la discriminació per als que exerceixin càrrecs de responsabilitat són algunes de les novetats més destacades del pla. Però l’avenç més significatiu hauria de ser l’assumpció conjunta i institucional d’un full de ruta en comú per fomentar "una cultura contra la discriminació i l’assetjament". Més enllà de l’actuació reactiva habitual, el que es proposa és intervenir per detectar i atendre casos de malestar emocional i oferir assessorament, suport i orientació psicològica, sense haver d’esperar a l’activació dels protocols ja existents, no sempre efectius, davant els casos més extrems.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
