‘Tradwives’

M’encanten les paraules noves, amb la seva brillantor de modernitat. Les acaricio, les aclamo, fins i tot escric articles sobre elles. Una altra cosa és que me les prengui seriosament. Avui m’ocupo de tradwife (de l’anglès traditional wife: dona tradicional). Designa una cosa que ja era antiga en l’edat de pedra: la competent i abnegada dona, mare i mestressa de casa, capaç de mantenir la cuina neta, els fills alimentats i espollats i el jardí delicat i a qui encara li queda temps per fer-se les ungles i anar a la perruqueria. Franco i els seus sequaços n’estarien orgullosos. Per descomptat són necessaris certs valors amb tuf a ranci: antifeminisme, catolicisme, antiavortisme… i no els dic a qui vota la tradwife perquè és fàcil endevinar-ho.

Tot això ve al cas del penúltim enrenou a les xarxes socials. Resulta que hi ha una càndida criatureta a TikTok que es fa dir RoRo i que es dedica a cuinar per al seu nòvio Pablo. Entre els dos, la criatureta i el nòvio, amb prou feines superen els 40 anys. Ella té un aspecte entre la Sireneta i una hostessa de l’Un, dos, tres i parla amb una veu infantil molt tendra. Les seves receptes són interessants, amb aquest toc d’enlloc i alhora de tot arreu que caracteritza els cuiners joves. Al veure-la qualsevol ser dotat de neurones es preguntarà si tot això és cert o només una estratègia per guanyar followers i haters (dues paraules modernes més).

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El problema és que a la gent li senti fatal que RoRo cuini per al Pablo i no per a ella. Dic jo que aquestes persones no veuen el Canal Cocina, en què tant s’insisteix que la cuina és un acte d’amor. O hauran cuinat poc per a si mateixos, activitat molt menys motivadora que cuinar per al Pablo, per al Pablo de la teva vida. Aquesta gent enfadada ho està en nom d’un feminisme que em sembla molt més sospitós que el Pablo i que RoRo. ¿O és que ara el feminisme consisteix a criticar una joveneta per cuinar per a qui li surti del colador? Que se sàpiga, el Pablo no és un maltractador, ni un sàtir. Que se sàpiga, l’únic defecte del Pablo és tenir gana i ganes de provar plats nous, com em passa a mi amb les paraules.

Llavors està clar. El problema és la paraula. O la nostra tendència innata a treure-ho tot de lloc.