El trilema davant la dreta radical
La portavoz del Grupo Mixto en el Parlamento de Catalunya y presidenta de Aliança Catalana, Sílvia Orriols, interviene durante un debate de Política General en el Parlament de Catalunya. /
S’entén per cordó sanitari l’estratègia adoptada per diversos partits per impedir la col·laboració amb un tercer partit perquè se’l considera una amenaça a l’ordre liberal i a les regles comunament acceptades. Aquest tipus de pràctiques s’han portat a terme en alguns països europeus com França o Alemanya, tots dos democràcies militants, per aïllar el Front Nacional, Agrupació Nacional i Alternativa per Alemanya, tots ells partits de la dreta radical. Una estratègia que ha sigut útil per frenar l’accés al poder o la influència a curt termini d’aquestes formacions però que no ha aconseguit contenir ni la seva visibilitat ni el seu avanç electoral. Això es deu, en part, al fet que la seva exclusió ha contribuït a reforçar els seus suports al permetre’ls argumentar que ells són les víctimes d’un comportament antidemocràtic per part de la resta de partits i que són precisament els altres els que trenquen el principi liberal de tolerància mútua.
Així, si hi ha indicis que els cordons sanitaris no contenen la dreta radical i que poden fer-la créixer es podria preguntar-se qui beneficia el seu manteniment. I per respondre el cas espanyol resulta il·lustratiu. La irrupció de Vox va activar per part d’alguns partits –esquerres i independentistes– una estratègia de cordó sanitari que no va ser assumida pel PP, conscient que les seves possibilitats de governar depenien d’un acord amb Vox, la contenció del qual és precisament el que ha permès al PSOE mantenir-se al Govern central. A Catalunya, on l’accés al Parlament d’Aliança Catalana l’ha convertit en l’única comunitat autònoma amb dos partits de dreta radical, el cordó sanitari s’aplica a totes dues, però han començat a sorgir titubejos a Junts per Catalunya, conscient també que qualsevol majoria independentista (o conservadora), i en conseqüència el seu retorn a la Generalitat, dependrà com a mínim d’Aliança Catalana.
Aquests exemples permeten dibuixar el trilema al qual s’enfronten els partits que no són d’esquerres davant la presència de la dreta radical: acceptar cordons sanitaris que els condemnen a l’oposició en benefici de l’esquerra, aliar-s’hi o mirar de créixer electoralment adoptant part de la seva agenda.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
