¿Política o arquitectura?

Des del Govern, del PSC però no exclusivista, Illa vol "normalitzar" Catalunya i "pacificar" la relació amb Madrid. I l’economia ajuda. La Cambra ha augmentat cinc dècimes, fins al 3%, el creixement del 2024 i ha elevat al 2,4% el del 2025. Gràcies a un augment en el consum de les famílies, a les exportacions (no només el turisme) i a certa recuperació de la inversió. Res va malament, malgrat el clima cada dia més pervers de Madrid. Però la primera prova de foc del Govern serà l’aprovació dels pressupostos del 2025. I això exigeix fer passos en el "finançament singular", que s’ha d’acabar de concretar i que no serà –ni tècnicament ni políticament– gens fàcil. Només per recaptar l’IRPF del 2025, primera meta volant, la Hisenda catalana necessitarà multiplicar els seus efectius. I amb personal qualificat.

Generar confiança en el "finançament singular" és obligat perquè ERC voti els pressupostos, perquè Junts ho hagi d’estudiar i perquè moltes comunitats autònomes –la majoria governades pel PP– puguin pensar que la reforma del sistema –que acumula anys de retard– no les perjudicarà i que fins i tot les pot beneficiar. I per sort l’FMI també acaba d’augmentar la previsió de creixement d’Espanya al 2,9%. Trobar els diners necessaris potser no és tan impossible com en altres moments.

En aquest repte, l’anunci d’aquesta setmana de la consellera d’Economia, Alícia Romero, és rellevant. Per mostrar que va de debò –i amb solvència– ha nomenat una comissió d’experts per definir "l’arquitectura" del finançament singular. Ha apostat per despolititzar l’assumpte, reduir la passió i enquadrar-lo en un debat més profund sobre el futur. Que no quedi esterilitzat pel combat partidista o la pugna entre comunitats. L’arquitectura exigeix estructures i fonaments sòlids.

Notícies relacionades

Promoció de la usura amb diner públic

Només guanyes si et diverteixes

Això explica l’aposta –no sense riscos– per la pluralitat de l’equip d’experts. És una combinació dos-tres-dos. Dos tenen, a part d’experiència i competència, una clara inclinació política. Són el president, Martí Carnicer, molts anys diputat del PSC i el segon del conseller Antoni Castells, que es va deixar la pell en la tensa negociació amb el Govern Zapatero de l’avui superat model de finançament. També és el cas de Marta Espasa, que va ser secretària d’Hisenda del 2018 al 2024 amb els presidents Torra i Aragonès. Però després hi ha tres experts purs: Maite Vilalta, especialitzada des de fa anys en federalisme fiscal i que ja va assessorar la conselleria; el professor Àlex Esteller de la UB, i Joan Ramon Rovira, director del servei d’estudis de la Cambra, que ha estudiat molt a fons l’assumpte. Finalment, dos experts de fora de Catalunya per garantir la mirada àmplia. No es tracta només d’esmenar la discriminació fiscal que pateix Catalunya, sinó que el projecte interessi també a la resta d’Espanya. Són Vicent Soler, que va ser conseller del ram de València, una comunitat de les més mal finançades, amb Ximo Puig, i el catedràtic emèrit Jesús Ruiz-Huerta, antic director de l’Institut d’Estudis Fiscals i expresident de la comissió que el 2022 va fer un important llibre blanc sobre la modernització de la fiscalitat espanyola, exigència de la UE per als fons Next Generation.

Si, gràcies a aquesta aposta, el finançament de l’asimètric sistema "de nacionalitats i regions" guanya enters com un assumpte rellevant de la governança del futur, i els redueix bastant com a camp de xoc polític o de xoc emocional entre comunitats, s’haurà fet un pas endavant. Ara a Alícia Romero i als experts els toca llançar una estudiada i efectiva primera pilota.