Promoció de la usura amb diner públic

El Govern balear ha creat una immobiliària amb els nostres impostos. Aquesta és la seva inspiradora resposta a la crisi d’habitatge que travessem i que no té aparences d’amainar. Els hi treuen de les mans. Demana el que vulguis que t’ho pagaran; tonto seràs si quedes curt, treu-los el fetge i que cada pal aguanti la seva vela. Tots sabem de casos de persones que es divorcien i acaben en una habitació compartida amb un desconegut, famílies nombroses que s’apilen en un apartament petit, gent en caravanes, nens que marxen del col·le perquè als seus pares els han tret del pis i s’han hagut de mudar a un altre poble a mig curs, altres que tornen a la Península. Fins i tot un policia que llogava trasters com a cases insalubres sense que ningú sospités res.

Nínxols de propietaris explotable

Qui necessita aplicar la llei del sòl i una política seriosa d’habitatge públic que doni resultats a un lustre vista, o impulsar actuacions valentes per frenar l’especulació com limitar els lloguers, prohibir el lloguer turístic i campanyes sanguinàries d’inspeccions contra l’oferta turística il·legal, quan pots afegir-te a la parasitària activitat de la intermediació. El programa Lloguer Segur estima que hi ha un nínxol de propietaris explotable: els que tenen una casa i els fa por o mandra arrendar-la. Les persones que encara no practiquen la usura immobiliària seran convençudes per l’Administració per sumar-se al festival amb totes les garanties, ja que els avaladors som tots els contribuents.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Usura: "Guany, fruit, utilitat o augment que es treu d’alguna cosa, especialment quan és excessiu". El Govern entén que el tenidor d’una vivenda a Mallorca té dret a obtenir 1.500 euros mensuals de benefici pel seu arrendament (a Eivissa 2.100). L’hi han suggerit els panels d’experts que contracta perquè l’ajudin a interpretar que malament que està tot, i seus competidors en el negoci, els agents immobiliaris i administradors de finques privats. No obstant, el Govern sap que el salari mínim interprofessional en aquest país aquest any puja a 1.323 euros mensuals en 12 pagues. Per això en la seva benevolència farà pagar al inquilí un màxim de 1.050 euros (li’n queden gairebé tres-cents per menjar, vestir-se i pagar la llum) i abonarà la resta el propietari amb diners públics. En fi, 12 milions d’euros per sobreprotegir els propietaris, que podran cobrar tot un any per endavant, o set (126.000 euros) si volen anar a fer la volta al món, agafar-se una excedència per a conciliar o abonar l’entrada d’un altre immoble a posar de Lloguer Segur. En el problema de l’habitatge, queda molt clar de part de qui es posa l’autoritat competent.

Els futurs llogaters del Govern podran disposar d’uns ingressos de fins a 60.000 euros a l’any. Amb aquests números a la mà, no és difícil imaginar quin tipus de clients tindrà la immobiliària pública alimentada dels nostres impostos. ¿A qui llogarà els seus habitatges el Govern? ¿A col·lectius socialment imprescindibles i amb una representació articulada que els atorgui capacitat d’influència? ¿A persones de solvència contrastada? ¿O a famílies vulnerables que viuen amb el mínim i joves amb nòmines precàries? Els hi trauran de les mans. Hauran de fer aquells famosos càstings que al mercat privat practiquen sense pudor contra els cercadors d’un sostre, no fos cas que es coli algú sense referències i amb dificultats per arribar a final de mes.