Completar la feina de Ben Gurion

"Ben Gurion va tenir una petita oportunitat el 1948 per expulsar tota la població àrab de Palestina, i va decidir no fer-ho. No va ser prou resolutiu. Si hagués portat a terme una expulsió completa, en lloc d’una de parcial, hauria estabilitzat l’Estat d’Israel durant generacions", va afirmar Morris, que va afegir: "Si ja estava involucrat en una guerra i iniciant expulsions, potser hauria d’haver completat la feina".

A les xarxes socials ha fet fortuna un vídeo –atribuït a l’entorn del Govern turc– que ha aixecat gran polseguera. Ambientat en el 2040, s’hi veuen diverses ciutats (Seattle, París, Berlín, Seül) commemorar el 16è aniversari del "genocidi palestí" a Gaza amb exposicions, memorials i exposicions commemoratives molt similars a les que existeixen ara sobre l’Holocaust o l’extermini de la població indígena a Amèrica del Nord. En diversos idiomes, uns nens pregunten als adults què van fer ells mentre Israel destruïa Gaza.

No és aventurat imaginar que, si Ben Gurion hagués completat la feina, en paraules de Morris, potser alguna cosa similar passaria amb el record de l’empremta àrab a Israel. "Sé que sona terrible, però si el resultat hagués sigut pau durant cent anys o més, ¿qui no pensaria que seria una bona idea?", va declarar Morris al Haaretz. L’historiador va ser molt criticat per historiadors israelians com Ilan Pappe i Avi Shlaim, que el van acusar de justificar la neteja ètnica.

Israel ha ordenat evacuar completament el nord de Gaza, entre 300.000 i 500.000 persones, just quan circulen informacions filtrades del Govern de Benjamin Netanyahu que parlen de la partició en tres de la Franja i de l’annexió del nord, prèviament deshabitat. Shlaim, potser recordant les paraules de Morris, va afirmar en una entrevista a El País que l’objectiu del Govern que lidera Netanyahu és "la neteja ètnica de Gaza i l’annexió real de Cisjordània". És a dir, completar la feina de Ben Gurion.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Res diu Netanyahu dels seus plans per després de la guerra, tot i que els seus socis a la coalició de Govern no amaguen la seva idea que l’escenari obert després del 7-O és l’ideal per canviar d’una tacada Pròxim Orient, des dels territoris ocupats fins als països veïns ("fins i tot Damasc", va dir en televisió el ministre de Finances, l’ultra entre els ultres Bezalel Yoel Smotrich). I fins i tot acampen davant Gaza per demostrar-ho. En una xerrada recent al Reial Institut Elcano, Ehud Olmert, ex primer ministre israelià, va dir: "Suposem que hàgim d’obtenir una victòria impressionant, la classe de victòria a què Netanyahu diu que aspira, una victòria total. ¿Què significa una victòria total? Que haurem eliminat tots els activistes de Hamàs, no quedarà ningú. ¿I després què? Encara tindrem sis milions de persones. ¿Què farem amb ells? ¿Continuarem per sempre ocupant els seus territoris? ¿Continuarem per sempre negant als palestins la seva autodeterminació? ¿O el dret a la lliure circulació? ¿O la seva llibertat d’expressió, de drets polítics o de vot? Si això és el que volem, estem condemnats, no els palestins, nosaltres, perquè Israel es convertirà en completament intolerable i inacceptable".

Netanyahu ha dedicat tota la seva vida a evitar la creació d’un Estat palestí, segons confessió pròpia. Els seus socis volen dibuixar un mapa nou. Però sota l’escaire i cartabó viuen gairebé sis milions de palestins. Això és el que significa completar la feina de Ben Gurion: "un Israel inacceptable", opina Olmert.