Els impostos són eines

Per això fa dos anys es van crear els gravàmens extraordinaris a la banca i a les elèctriques. Els beneficis eren alts –ho continuen sent– i l’Estat havia de recaptar més per reduir el dèficit públic i el deute que s’havien disparat –a tots els països– per l’obligació ineludible de sostenir la societat quan la pandèmia va paralitzar l’economia. Però eren gravàmens transitoris i el disseny es va improvisar.

Ara es volen fer permanents. En part és lògic perquè Espanya –com altres països– ha de continuar reduint el seu dèficit i el seu deute públic, que en bastants casos –i en el nostre– supera el 100% del PIB. Però s’han de redissenyar. Han de gravar els beneficis reals i no les vendes, o la facturació, cosa que origina molts inconvenients. El mateix governador del Banc d’Espanya, que quan es van crear era ministre de Pedro Sánchez, ha dit que "l’impost a la banca no és neutral i s’ha de canviar". I el mateix es pot dir del de les elèctriques que aquests dies ha generat polèmica.

Els impostos no poden ser, ni ser vistos, com un càstig a empreses que contribueixen al creixement econòmic i el benestar social. Per això s’han de calibrar bé. Si el seu efecte fos –com diu Repsol– la fuga d’inversions de futur a un altre país –en aquest cas Portugal–, l’impost estaria mal concebut perquè la seva finalitat ha de ser que l’economia creixi, no que es contragui. Un Estat modern no ha d’acceptar sense més ni més els interessos dels lobbies econòmics, però els governs sí que han de ser conscients que Europa és ja –i cada dia ho serà més– una unió econòmica. Si un país s’entossudeix en uns impostos allunyats de la mitjana comunitària en sortirà perjudicat perquè les empreses, i fins i tot les persones físiques, poden votar amb els peus. I canviar, almenys de manera parcial, el centre de les seves activitats.

És normal que les empreses es queixin –a més impostos, menys beneficis per a reinversions o dividends–, però el Govern necessita recaptar per funcionar i garantir la pau social. I els beneficis de la banca i les elèctriques són alts, de vegades escandalosos. ¿Hem de mantenir aquests impostos, doncs? Segurament sí, però redissenyar-los perquè ja no seran transitoris i no han de perjudicar l’activitat. Si es fa així, pocs problemes hi haurà, però el límit està fixat, cada dia més, per les mitjanes europees. Si se sobrepassen, hi pot haver més problemes que solucions.

Una altra cosa és que el Govern no tingui majoria i els seus molts socis siguin vulnerables a lobbies econòmics o ideològics. Mentre uns partits, pròxims a mitjans empresarials, són reticents a més impostos, d’altres, presoners de prejudicis d’extrema esquerra, creuen que s’ha de “”castigar les empreses amb alts beneficis. Però els impostos no són càstigs, sinó eines per a un correcte equilibri econòmic i social. I Espanya ja està a Europa. No pot fer coses que s’allunyin molt de les europees.