Ja no ho aguanto més

Caus irrespirables oferts com a habitatges. Trasters en terrats que es venen com a àtics. L’obscè "lloguer de temporada". Condicions abusives… Cada anunci, un afront. L’habitatge és un llast, però també una baula d’una cadena. Perquè els salaris no segueixen el ritme del cost de la vida. Perquè la propietat era seguretat, però la incapacitat d’estalviar la va pervertir i la va convertir en usura. Perquè la xarxa de transport no arriba. ¿Com quedaran les tarifes l’any que ve? Els números macro potser ho expliquen tot, però no donen aire als ofegats.

Sempre hi ha un límit

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

S’acosta un 15M. O un "ja no ho aguanto més". Els que creuen que a la ciutadania se la pot empobrir, estafar i, fins i tot, emmalaltir, haurien de recordar que sempre hi ha un límit. Quan el sentiment d’humiliació i ràbia pot més que l’esperança, arriba la puntada de peu al sistema. I aquesta mai és neta ni mesurada.

El Govern de Salvador Illa ha anunciat mesures importants per abordar el problema de l’habitatge, però la notícia és un eco llunyà per als que ja no aguanten més. Mentrestant, bona part de la classe política està jugant amb el llot i els cromos. ¿S’adonen de l’abisme que estan obrint amb bona part de la ciutadania? Avui, el descontentament sap que es van omplir places, però que després es van buidar i es van ocupar escons. Ni les idees ni els protagonistes de llavors serviran. El 15M va canviar el tauler polític. El que arribi ara també pot fer-ho. I s’ha de veure a qui serveix.